Més ‘papers’, però amb comptagotes

El ministeri de Cultura va autoritzar ahir el trasllat i entrega al govern català d’una segona i petita remesa dels papers de Salamanca, consistent en documents de particulars i entitats que ja fa mesos que havien estat digitalitzats i que encara eren a l’Archivo General de la Guerra Civil de la ciutat castellana. Precisament dissabte el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, va mostrar la seva indignació pels reiterats retards en la devolució.

En la resolució ministerial s’autoritza el retorn de 272 caixes amb documents i 462 llibres, molts dels quals pertanyents a la biblioteca d’Antoni Rovira i Virgili. Tot plegat podria venir a Catalunya aquesta setmana. A Salamanca, però, encara hi quedaran més de 1.600 caixes. El ministeri es va mostrar ahir refractari a donar detalls sobre l’operació, que es farà pública dimecres. Qui sí que va parlar, i no precisament complagut, va ser Tresserras, per qui “només serà una notícia positiva si estem a l’inici d’un flux continu de retorn de documents”. El conseller va reclamar al ministeri l’establiment d’un calendari definitiu per al retorn i va recordar que en els cinc anys que han passat des de l’aprovació de la llei del retorn “han mort molts dels afectats i hi ha moltes famílies pendents”.

Res a celebrar
La Generalitat no té previst celebrar amb cap mena de pompa la nova arribada de papers. “Ho celebrarem l’últim dia, el dia que hagi arribat tot”, repeteix Tresserras. De fet, des de la conselleria es tem que per a la pròxima remesa s’hagi d’esperar uns quants mesos mes, possibilitat que es considera intolerable, sobretot perquè hi ha molta més documentació validada políticament i digitalitzada que ja hauria pogut tornar ara i que incomprensiblement no ho ha fet.

Entre el que efectivament encara no s’ha digitalitzat, perquè no s’ha produït l’acord al si de la comissió mixta entre el ministeri i la conselleria, hi ha els dits fons de Madrid i Vinaròs, que tot i els noms consten de documentació catalana. També resten per tractar les caixes de Lleida, les de revistes i diaris (que en el seu moment ja van ser microfilmades) i les de cartells, banderes, tampons i altres objectes, que en la llei consten com a “otros efectos” i que, aprofitant aquesta suposada ambigüitat, el ministeri pretenia que no corresponia retornar.

El portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, també va alertar ahir de la migradesa d’aquesta nova remesa, alhora que insistia en l’actitud obstructora del ministeri, que ha impedit que es complís el termini tècnic de digitalització –s’havia d’acabar a finals de l’any passat–, un procés que sufraga la Generalitat. Segons Cruanyes, si no hi ha més entrebancs, s’hauria d’acabar en un termini de mig any. Però no cal fer-se il·lusions, perquè, “com canta Raimon, «quan sembla que tot s’acaba, torna a començar»”.

La llei de retorn va ser aprovada el novembre de l’any 2005 i els primers papers no van arribar a l’Arxiu Nacional de Catalunya fins al 31 de gener del 2006.