ERC i ICV desafien el PSC a Madrid
Pressupostos de l'Estat
Compartir el palau de la plaça Sant Jaume no obliga a carretejar també les hipoteques de la Moncloa. I ERC i ICV ho tenen claríssim. Els espanyols dirien que cada palo aguante su vela, però els catalans, sempre tan optimistes, ho il·lustren amb allò que diu que cadascú carregui el mort. En aquesta imatge tan fúnebre, el PSC apareix carretejant uns xacrosos pressupostos del govern del PSOE, mentre ERC i ICV pressionen el projecte amb contundència. És més, ni republicans ni ecosocialistes no tenen el més mínim inconvenient a denunciar la disposició dels socialistes catalans a aguantar uns comptes que, ara per ara, no diuen ni piu del nou finançament, i que no estan a l’altura de les circumstàncies –en paraules del president Montilla– pel que fa a capítols claus com la llei de dependència.
“Els 25 diputats del PSC han tingut l’oportunitat de fer-se valer, cosa que no han fet”, va retreure ahir el republicà Joan Ridao, en referència al paper dels seus socis en el debat sobre les esmenes a la totalitat que s’ha substanciat aquesta setmana al Congrés. I no es queda aquí el dirigent d’Esquerra: “Ara tenen oportunitat, mitjançant les esmenes d’ERC, no només d’ensenyar les dents, sinó, si convé, de mossegar i demostrar que estimen més Catalunya que José Luis [Rodríguez Zapatero] i el mateix PSOE”. Uns arguments molt similars esgrimia l’ecosocialista Joan Herrera gairebé a la mateixa hora a la seu d’ICV per emplaçar els socialistes a demostrar que els 25 diputats del PSC al Congrés no són un xec en blanc per a Zapatero.
Segons els càlculs de Ridao, aquest és el primer cop en 12 anys que cap dels grups catalans del Congrés –ni CiU, ni ERC, ni ICV– faran costat al projecte pressupostari del govern espanyol. I aquesta conjunció astral no es pot deixar passar sense aprofitar-la. Esquerra aposta per una estratègia conjunta dels tres grups catalans per defensar esmenes coincidents. Les converses ja estan en marxa i inclouran, segons fonts republicanes, una trobada pública entre Joan Ridao i el responsable del grup de CiU, Josep Antoni Duran, d’aquí a un parell de setmanes.
En el rerefons d’aquesta estratègia apareix la velada amenaça que els darrers mesos es deixa volar des del PSC –sense explicitar-la públicament–, en el sentit que els socialistes catalans podrien trencar la disciplina de vot al Congrés. Per aquesta difusa escletxa intenten la resta de grups catalans colar les pressions per doblegar Zapatero. I és que la idea que la concreció del nou finançament quedarà per a l’any vinent apareix cada cop més sòlida a Madrid, atiada per la impressió que la freda ventada provocada per la crisi econòmica i el debat pressupostari han congelat les negociacions sobre el nou model. Una situació que, esclar, la conselleria d’Antoni Castells s’apressa a negar en rodó.
