L’escandalosa foto del 1933

La polèmica per les fotografies dels SMS dels diputats no és la primera que es viu al Parlament respecte a imatges preses dins l’hemicicle. Als anys 30, al Parlament de la Generalitat republicana estava prohibit fer-hi fotografies, perquè es considerava que lesionaven la privacitat dels diputats. La publicació de fotografies a la premsa era un fenomen nou aleshores i no hi havia encara tradició forjada, de la mateixa manera que succeeix avui dia quan un reporter gràfic capta una imatge en què es pot llegir clarament el text d’un SMS.

L’any 1933 es va produir un gran escàndol al Parlament perquè el diari La Publicitat, vinculat a Acció Catalana, va fer inesperadament una fotografia d’una sessió, amb la complexitat tècnica que tenia aleshores aquesta operació. En publicar la imatge, alguns diputats van reaccionar desairats, de manera similar al que s’ha produït aquests dies amb les fotos dels SMS.

“Una foto clandestina”
El setmanari Mirador, fundat per l’aplaudit Amadeu Hurtado, explicava dies després l’incident en una notícia molt descriptiva titulada “Una foto clandestina”. “Al Parlament de Catalunya, com en altres parlaments, està prohibit de prendre fotografies”, es pot llegir a la publicació en el número corresponent al 15 de juny del 1933. Afegeix la notícia que La Publicitat havia il·lustrat un article sobre una sessió del legislatiu català amb una foto presa en ple hemicicle, i detalla amb gran precisió les reaccions dels parlamentaris.

“Gairebé tota la cambra va adonar-se de quan fou disparada la placa, i fins i tot mant diputat va cuitar a adoptar una posa arrogant. Les úniques persones que no s’assabentaren de res foren els uixiers i els ordenances, els quals, atrafegats servint polidament aigua mineral i alguna que altra lletra als diputats, es perderen l’avinentesa de sortir en aquell document històric”, apunta.

Dalmau Costa
Mirador més aviat defensa la publicació de la fotografia, tot i que formalment no estava autoritzada, mentre detalla amb recel la reacció molt hostil que van tenir els serveis del Parlament. Aquests van seguir el criteri dominant a l’època que la difusió de la imatge de l’hemicicle vulnerava la privacitat dels representants populars.

“El bo del cas –explica el setmanari– fou que el dia en què la foto féu la seva aparició, el senyor Dalmau Costa, cap del Cerimonial del Parlament, va clavar un gran escàndol als uixiers i ordenances i amenaçà amb registrar a l’entrada de la cambra periodistes i polítics”. Setanta-sis anys després, la tecnologia ha variat, però el debat de fons és el mateix: el difícil equilibri entre el dret a la informació i el dret a la privacitat dels diputats, si escriuen els SMS a plena vista dels gràfics en una seu parlamentària.