"Rivera no ha afavorit la definició de Ciutadans"

Ciutadans - Partido de la Ciudadanía afronta aquest cap setmana a l’Hospitalet un congrés difícil, amb crítics i manifestos. Antonio Robles, en aquesta entrevista, marca distàncies amb tothom.

Fa un any vostè era professor d’institut, ara és diputat i està a punt de deixar el càrrec de secretari general de Ciutadans per al qual va ser nomenat fa només onze mesos. Quin balanç en fa?
A favor: hem aconseguit portar al Parlament un tema que està en la realitat del carrer. En contra: el sacrifici que he fet jo a nivell personal en un partit nou. No he tingut ni tan sols temps per viure en un càrrec que no és gens agraït. No m’agrada la política, m’agraden les idees. I al Parlament això ho desenvolupo molt millor que al partit.

Abans de Ciutadans, vostè va estar ficat en molts projectes embrionaris similars. Què canviaria del partit en aquest primer any?
No canviaria res, però voldria que el projecte tingués una definició ideològica clara, al meu parer de centreesquerra. El problema de C’s és d’indefinició? És un dels handicaps que hem de superar. Ha vingut molta gent de diversos punts de la geografia mental, psicològica i ideològica que no ha tingut en compte què era Ciutadans com a projecte que havíem construït des de fa molts anys. Més enllà de les distorsions que pugui fer la premsa, és important que Ciutadans es defineixi, com sigui, però que es defineixi.

¿L’actual direcció del partit no ha afavorit aquesta definició?
Exacte. Sí. Però també s’entén amb les circumstàncies de creació del partit i això s’ha de concretar ara.

Ara, de Ciutadans, amb vista al congrés d’aquest cap de setmana, se’n percep soroll: quatre manifestos crítics, dues candidatures enfrontades... Com sobreviu un partit així?
No ho dramatitzaria, perquè és una cosa que havia de passar. Les autoritats del mateix partit són moltes, fins i tot entre els intel·lectuals que van promoure el partit. El que vol dir això és que hi ha molts sectors que tenien el mateix problema: el nacionalisme, la llengua...

Vostè no s’ha posicionat encara per cap de les dues candidatures, la d’Albert Rivera i la de Luis Bouza-Brey, que s’ha venut com un pacte entre sectors liberals i sectors d’esquerres.
No estic ni amb els uns ni amb els altres. Sóc d’un sector de centreesquerra que no té problemes per sobreviure amb els liberals. Però no és el cas de la llista de Bouza-Brey. L’esquerra no té cap candidatura al congrés. Se m’ha demanat, però no hi vull participar. Ja he donat al moviment prou esforç en aquest temps.

Però vostè assistirà al congrés?
Sí, i per defensar coses molt concretes: que els estatuts nous siguin nítids, que no siguin presidencialistes –que siguin al màxim de democràtics i col·legiats–, que hi hagi un ideari clar, que hi hagi limitació de mandats i llistes obertes. I votaré totes les opcions que siguin de centreesquerra i no sectàries.

Francesc de Carreras dóna suport a Rivera, i Arcadi Espada, Teresa Giménez, Xavier Pericay i Albert Boadella a Bouza-Brey. Quina lectura en fa?
Que hi ha diferents postures sobre el partit. Quan parles amb intel·lectuals, també parles amb gent especial. No pots pretendre que siguin autòmats i que segueixin consignes determinades. I això és bo.

Ha dit que vol menys presidencialisme. En aquest any que fa que es coneixen, l’ha decebut Albert Rivera?
Només diré que no seré de nou secretari general, que no estaré a l’executiva i que no hi vull ser.

Com s’aguanta un grup parlamentari de tres diputats en el qual dos no volen treballar junts en el partit?
Cadascú tenim una tasca a fer, tenim unes idees més o menys comunes –i les que no, es discuteixen– i tenim una sèrie de comissions per treballar. No hi veig cap problema.

¿Tots els mals o béns de Ciutadans passen ara per la confluència amb el futur partit de Basta Ya!?
Jo defenso que el projecte de Ciutadans sigui un projecte nacional espanyol, i què hi ha millor que Fernando Savater? Advocaré per l’entesa immediata i sense condicions.