Política

"A Escòcia creix la pressió pel referèndum d’independència"

Entrevista a Kenny MacAskill, ministre de Justícia escocès

Fa onze mesos, l’SNP va arribar al poder a Escòcia amb la promesa de convocar un referèndum d’independència el 2010. L’SNP, que a les eleccions de maig del 2007 va obtenir només un diputat més que els laboristes, governa amb els Verds i ha engegat un debat oficial sobre l’eventual separació del Regne Unit. El ministre de Justícia escocès, Kenny MacAskill, ha explicat a l’AVUI els passos que ha fet el govern del primer ministre, Alex Salmond, per avançar cap a l’autodeterminació d’Escòcia.

Quin balanç fa dels deu primers mesos de govern dels independentista?
Escòcia se sent millor i té més confiança en ella mateixa. Malgrat algunes dificultats i la situació econòmica mundial, Escòcia manté les seves ambicions.

Com es finança la seva autonomia? D’on treuen els diners?
Els diners ens són assignats, no provenen de la renda que generem. Nosaltres, com a govern, advertim que els ingressos que produeix el petroli del mar del Nord, sobretot ara que es paga a 100 dòlars el barril, són significativament superiors a la quantitat de diners que rebem de la hisenda britànica.

I els impostos?
Els impostos que paguen els escocesos van a Westminster [Parlament britànic] i nosaltres simplement rebem una assignació de fons. Ens donen menys del que donem i és per això que creiem que no obtenim els beneficis econòmics que ens correspondrien com a principal productor de gas i petroli de la Unió Europea que som. És sorprenent: el petroli ara està a un preu rècord i, en canvi, nosaltres registrem l’increment més baix de transferències econòmiques del govern central britànic des que va entrar en vigor l’autonomia [l’any 1997].

El govern de l’SNP ha obert un diàleg nacional amb partits polítics i societat sobre el referèndum d’independència. Quins resultats està donant?
El diàleg nacional no només l’hem obert amb partits, sinó també amb sindicats, esglésies, organitzacions cíviques, etc., amb la finalitat de discutir el futur d’Escòcia.
Quina majoria parlamentària cal perquè es pugui convocar el referèndum que promouen?
El Parlament l’ha d’aprovar [el projecte de llei pel referèndum] per una majoria d’un vot. Ara estem discutint si la pregunta [de la consulta] ha de ser, com suggereixen alguns, sí o no a la independència, o la nostra proposta que el referèndum sigui multiopcional, és a dir, que permeti al poble triar entre mantenir l’status quo, reforçar els poders de l’autonomia o la independència.

De moment, el suport a la independència no passa del 30%. ¿És realista l’objectiu de convocar la consulta el 2010?
Volem celebrar-la com més aviat millor, però ho ha d’aprovar el Parlament. Està creixent la pressió perquè hi hagi un referèndum. Una aclaparadora majoria d’escocesos, fins i tots els contraris a la independència, consideren que la decisió l’ha de prendre la gent d’Escòcia.

Quina relació manté el seu govern amb el primer ministre britànic, Gordon Brown, que és escocès, per cert?
Òbviament hi hem de cooperar en temes tan importants com el terrorisme o el canvi climàtic. El que no fem és simplement acceptar el que ens dicta el govern al sud de la frontera. Tenim interessos comuns, però nosaltres hem de defensar els interessos escocesos i ho fem educadament i alhora fermament.

Què han fet per promoure la inversió estrangera a Escòcia?
En aquests moments, el nostre primer ministre és als EUA animant a invertir a Escòcia. No només promovem el gas i el petroli, sinó també les energies renovables, un camp en el qual tenim un gran potencial.

I el gaèlic?
La llengua és un tema difícil, perquè té la pressió dels 55 milions d’anglòfons a Anglaterra i 300 milions als EUA. Però li hem de donar suport, forma part de la nostra identitat i cultura.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.