Joan Saura: "A Catalunya mai hi havia hagut tanta policia com ara"

El Conseller d'Interior, Joan Saura, manté que, des del punt de vista competencial i organitzatiu, Catalunya té una policia de primer nivell. "Els Mossos d'Esquadra no són de segona divisió", assegura. Coincidint amb el 25è aniversari del Cos i amb la culminació del desplegament, vol consolidar la participació dels Mossos en els grups de treball internacional. Reconeix que encara hi ha un dèficit d'efectius, tot i que "mai als municipis de Catalunya hi havia hagut tanta policia com ara". Convençut que l'Estatut garanteix una policia integral, descarta una policia única: "És preferible sumar energies, amb els mossos com a element vertebrador de la seguretat a Catalunya".

La implantació dels mossos a Tarragona i Terres de l'Ebre suposa la culminació del desplegament territorial. Competencialment, ha culminat també el model policial? S'ha consolidat la Policia catalana o té un caràcter subsidiari?
Des del punt de vista competencial i organitzatiu els Mossos d'Esquadra no són una policia de segon nivell, de segona divisió, sinó de primer nivell, i en absolut no hi ha cap idea de subsidiarietat en el cos de Mossos. Crec que han fet una substitució perfecta de la Guàrdia Civil i del CNP, i actualment són l'element vertebrador de la seguretat a Catalunya.

Confia que s'aplicarà sense cap rebaixa l'Estatut, en matèria de seguretat?
Tot i que no puc amagar que hi ha discrepàncies, estic convençut que al final s’aplicarà tal com està previst. He de dir que en la negociació de competències de la Policia, les dificultats han estat molt menors, que en altres qüestions com el finançament o el traspàs de Rodalies.

Destaqui un avenç de l'Estatut.
L'Estatut deixa claríssim que la Junta de Seguretat, que és el màxim organisme de col·laboració i coordinació entre el govern espanyol i Catalunya, el presideix el President de la Generalitat. Això és molt important, perquè sempre hem reclamat que sigui la màxim autoritat de seguretat pública.

Serà suficient l'aplicació de l'Estatut o caldria plantejar-se una policia única?
L'Estatut és un marc legal que ens permet desenvolupar al màxim nivell les competències de seguretat d'una policia moderna. Una policia única estaria fora del marc jurídic i a més hem d'anar a un model de policies que s'interrelacionin no només a nivell de l'estat espanyol sinó en l'àmbit internacional. No hi veig cap incompatibilitat, del que es tracta és de sumar energies. L'Estatut ens atribueix funcions i competències per ser una policia absolutament integral.

No hi ha reticències per cedir el poder a la policia catalana?
Avui per avui, la predisposició que veig al Ministeri de l'Interior, al delegat del govern i als cossos i forces de seguretat de l'Estat és excel·lent. És impossible que un cos de 15.000 persones sigui subsidiari d'altres cossos que tenen molta menys presència i que no figuren. Avui si algú es passeja pels municipis de Catalunya, no veu policies estatals i guàrdies civils, veu Mossos d'Esquadra.

Vostè se sent la màxima autoritat en matèria de seguretat pública a Catalunya?
El president de Catalunya és la màxima autoritat de la Junta de Seguretat i és l'autoritat màxima quan es reuneix la junta, segons l'Estatut. I pel que fa a la seguretat de Catalunya, el responsable dels Mossos és el conseller, que en aquests moments sóc jo, sí. Per tant, sí que me'n sento.

És prou valorat el paper dels Mossos?
No podria ser d'altra manera. Tenim desplegats 15.000 mossos amb el 90% de les funcions i competències que ha de tenir una policia. Fa deu anys possiblement l'administració de Madrid creia que els Mossos havien de ser una policia local de Catalunya. La realitat avui no és aquesta: No veig cap reticència en reconèixer el que és realitat: Que els Mossos d'Esquadra són l'element vertebrador de la seguretat a Catalunya.

A què atribueix aquesta resistència a desplegar l'Estatut?
L'Estatut implica més poder polític per a Catalunya i més recursos econòmics per a Catalunya. I això li costa d'entendre al govern de Madrid, possiblement perquè avui per avui no té un model d'Estat definit. I jo dic que no hem d'anar a Madrid a esgarrapar competències, sinó que el que ha de fer el govern espanyol és impulsar una llei que ell mateix va aprovar.

Els objectius més imminents?
Organitzativament, necessitem que en els propers tres o quatre anys hi hagi més policies per lluitar encara més contra el crim organitzat. Però vull destacar que mai als municipis de Catalunya hi havia hagut tanta policia com ara. Hem de col·locar més agents, però ara mateix la nostra presència és molt important.

Quant a reptes competencials?
Hem de consolidar la nostra presència en grups de treball internacionals. Ja hi comencem a ser, per exemple a les duanes de la frontera francesa, amb les forces de seguretat de l'Estat i la gendarmeria francesa; però ho hem de consolidar, perquè la criminalitat és internacional i els mossos han de ser presents als grups de treball internacionals per tractar aquests tipus de delinqüència.

S'ha enfrontat amb contradiccions de partit per gestionar la política de seguretat?
L'objectiu fonamental d'una política de seguretat és fer disminuir la delinqüència, garantir els drets i llibertats de la gent, però assegurant que es respecten els drets i les llibertats de tothom, també dels delinqüents. Aquesta és la gran política que estem fent de seguretat, amb una perspectiva social, no només repressiva.

Quins han estat els punts forts i els punts febles d'aquests 25 anys de desplegament?
El desplegament acaba amb més de 14.000 agents per tot el territori de Catalunya i potser el punts forts serien la proximitat i la gran professionalitat. El punt feble: Que fins l'1 de novembre vinent no estaran a tot Catalunya, i per tant implica dèficits de mossos d'esquadra i alguns problemes d'inestabilitat laboral en el territori. Però en molt, els aspectes positius superen les febleses.