La llei de barris prima els alcaldes del PSC i Esquerra

La llei de barris, impulsada pel departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP), que es proposa rehabilitar nuclis amb una especial degradació urbanística, afavoreix els municipis governats per alcaldes del PSC –sovint al davant de governs tripartits d’esquerres, que predominen a ciutats grans i mitjanes– i d’ERC.

En la convocatòria per a aquest 2009, dotada amb 99 milions d’euros per a 26 nous projectes, el departament encapçalat pel socialista Joaquim Nadal ha adjudicat ajuts a 14 municipis governats pel PSC (cosa que suposa un 36,8% de les 38 peticions de consistoris amb alcalde socialista) i 4 a municipis presidits per ERC (un 66,6% dels sis projectes presentats per alcaldes republicans), mentre que n’ha subvencionat 5 de municipis governats per CiU (fet que suposa un 20% respecte a les 24 sol·licituds presentades per alcaldes de la federació) i 3 a municipis amb alcaldies independents (el 100% de sol·licitades).

Rehabilitació integral
Els ajuts de la llei de barris es van iniciar amb l’aprovació el 2004 d’aquesta llei pionera, que pretén rehabilitar integralment barris amb problemes específics, per evitar la seva degradació i millorar les condicions de vida dels seus habitants. Històricament, al món municipal català el PSC s’ha fet fort en ciutats grans i mitjanes, on hi ha més barris degradats.

Amb l’adjudicació dels ajuts de la sisena convocatòria, resolta el 23 de juliol passat, es passa de 92 a 117 barris amb projectes de regeneració en marxa, amb una subvenció de PTOP de 594 milions, que genera una inversió pública global de 1.200 milions.

En les cinc edicions anteriors (del 2004 al 2008) també van resultar especialment beneficiats per aquests ajuts els municipis amb alcaldes socialistes o d’altres forces del tripartit, amb 92 projectes subvencionats, respecte dels 13 que van correspondre a municipis amb consistoris presidits per CiU i un d’alcaldia independent. Unes dades que contrasten amb el mapa municipal català actual, on un total de 420 municipis estan presidits per alcaldes de CiU –que és la força predominant en municipis petits–; 270 pel PSC, 164 per ERC, 25 per ICV i les llistes de l’EPM; 6 pel PP i 61 independents.

La majoria de les assignacions que es distribuiran aquest any (53,8 milions) se centren en barris de 10 municipis que entren al programa ordinari, 9 dels quals amb alcalde del PSC (Barcelona, Cornellà de Llobregat, Gavà, Lleida, Reus, Montornès del Vallès, Sabadell, Sant Feliu de Guíxols i Torelló) i un d’ERC (la Bisbal d’Empordà).

A partir d’aquesta convocatòria s’hi han inclòs 15 nous projectes per a viles de menys de 10.000 habitants (que es repartiran un total de 43 milions). Quatre corresponen a municipis amb alcaldes socialistes (Centelles, Falset, Roda Ter i Ulldecona), que s’adjudiquen el 28,5% de les 14 sol·licituds presentades per alcaldes del PSC; 5 a pobles amb batlles convergents (Anglès, Calaf, Juneda, Llagostera i Pont de Suert), que s’adjudiquen el 27,7% de les 18 sol·licituds d’alcaldes de CiU; 3 a alcaldes d’ERC (Arbúcies, les Borges Blanques i Sant Martí de Tous), que són el 60% de les 5 sol·licituds presentades per pobles governats per ERC, i 3 més a alcaldes independents (Sant Bartomeu del Grau, Martorelles i Figaró), que obtenen el 100% de sol·licituds.