Incertesa a Veneçuela

Els veneçolans esperaven ahir a la nit amb incertesa els resultats del referèndum que ha de decidir l’aprovació o no d’una Constitució de perfil socialista que donarà al president Hugo Chávez la possibilitat de la reelecció indefinida.
 
La prohibició de difondre enquestes a peu d’urna va estendre l’espera dels resultats al primer informe oficial del Consell Nacional Electoral (CNE), previst per a la mitjanit hora catalana, pel retard en l’horari de tancament de les meses.

Tot i això, oficialistes i antichavistes van filtrar a la premsa internacional dades contradictòries. Fonts del govern van assegurar tenir sondejos que donaven entre 6 i 8 punts d’avantatge a l’opció del sí a la reforma. L’antichavisme, en canvi, va difondre dades que situaven el no entre 3 i 4 punts per sobre del sí. En qualsevol cas, es tracta de resultats que, pel marge d’error de les enquestes postelectorals, podrien considerar-se com un empat tècnic.
La jornada electoral va començar molt d’hora pels veneçolans. Poc abans de les 4 de la matinada camions amb altaveus van recórrer Caracas difonent una marxa militar a tot volum. Va ser el senyal de sortida elegit per Chávez perquè els seus electors acudissin als centres de votació quan aquests obrissin les portes, dues hores més tard. El president va votar als volts del migdia i, amb un dels seus néts adormit als seus braços, va prometre respectar els resultats “siguin quins siguin”. “Espero que l’altra part accepti el resultat com un èxit de la democràcia. Les expectatives per Veneçuela són altament positives pels pròxims anys”, va afirmar el dirigent.

Crides a la calma
Caracas va viure les eleccions amb tranquil·litat, tot i que l’oficialisme va insistir en els suposats plans de l’oposició de tacar amb violència el referèndum i no reconèixer una eventual derrota. “Han estat les millors eleccions dels últims 15 anys. Tot ha estat molt tranquil i al seu lloc”, va reconèixer la presidenta del CNE, Tibisay Lucena.

Les crides a la calma van coincidir tant des de l’oficialisme com des de l’oposició, juntament amb les peticions perquè els electors sortissin de casa per anar a votar. “El camí és lluitar i la manera d’expressar-ho és votant”, va dir Juan Carlos Caldera, dirigent de Primer Justícia, partit que va abandonar l’aliança amb el govern.