Política
Veneçuela tomba la reforma constitucional impulsada per Hugo Chávez
La nit d'escrutini després del referendum s'ha fet llarga i tensa a l'espera d'un resultat que ja es preveia molt ajustat
El "no" a la reforma constitucional proposada pel president de Veneçuela s'ha imposat. Ha estat per un estret marge d'un punt. La participació en el referèndum celebrat aquest diumenge va ser alta i la jornada es va desenvolupar sense incidents. Poc després de donar-se a conèixer els resultats, el mateix president ha reconegut la derrota i ha dit que prefereix que el referèndum hagi acabat d'aquesta manera.
Així doncs, la llarga nit d'escrutini a Veneçuela, després del referendum celebrat aquest diumenge i impulsat pel president, ha resultat un cop dur a les pretensions d'Hugo Chávez de perpetuar-se en el poder.
Tot i que, a l'hora del tancament dels col·legis, tres enquestes no oficials donaven per guanyador el "sí", el recompte final ha fet un gir de 180 graus i, finalment, ha guanyat el "no" per un ajustat marge: el 50,70% del "no" enfront del 49,29% dels votants que van optar pel "sí".
Hugo Chávez ja ha comparegut a la televisió pública i ha reconegut la derrota. A més, ha dit que prefereix que el referèndum hagi acabat d'aquesta manera.
El vot es va fer amb un avançat sistema electrònic que va portar el president a assegurar que era el sistema més avançat del món. Els partidaris del "sí" ja van celebrar una possible victòria tan bon punt van tancar els col·legis electorals i hi va haver enfrontaments entre les opcions enfrontades, però no van ser remarcables.
Concretament, la pregunta que ha dividit en les últimes setmanes els veneçolans per una votació que s'ha presentat com un plebiscit al president de Veneçuela ha estat: "Està d'acord a aprovar el projecte de reforma constitucional preparat per l'Assemblea Nacional amb la participació del poble i basat en la iniciativa del president de la República?"
Una Constitució feta a mida
La reforma constitucional hauria permès, entre altres aspectes, augmentar de manera considerable els poders del president, ja que estendria de sis a set anys la durada de la legislatura, i hagués permès que el líder del govern fos reelegit indefinidament i que pogués "designar i remoure" els governants de les comunitats locals.
El president també hagués pogut assumir la possibilitat de decretar l'estat d'emergència, sota el qual haguèssin pogut ser "restringides o suspeses temporalment les garanties consagrades en aquesta Constitució".
Un altre dels punts forts del projecte era l'ampliació de les competències de l'Estat, que es traduia en una centralització més gran en favor del govern.
Així doncs, la llarga nit d'escrutini a Veneçuela, després del referendum celebrat aquest diumenge i impulsat pel president, ha resultat un cop dur a les pretensions d'Hugo Chávez de perpetuar-se en el poder.
Tot i que, a l'hora del tancament dels col·legis, tres enquestes no oficials donaven per guanyador el "sí", el recompte final ha fet un gir de 180 graus i, finalment, ha guanyat el "no" per un ajustat marge: el 50,70% del "no" enfront del 49,29% dels votants que van optar pel "sí".
Hugo Chávez ja ha comparegut a la televisió pública i ha reconegut la derrota. A més, ha dit que prefereix que el referèndum hagi acabat d'aquesta manera.
El vot es va fer amb un avançat sistema electrònic que va portar el president a assegurar que era el sistema més avançat del món. Els partidaris del "sí" ja van celebrar una possible victòria tan bon punt van tancar els col·legis electorals i hi va haver enfrontaments entre les opcions enfrontades, però no van ser remarcables.
Concretament, la pregunta que ha dividit en les últimes setmanes els veneçolans per una votació que s'ha presentat com un plebiscit al president de Veneçuela ha estat: "Està d'acord a aprovar el projecte de reforma constitucional preparat per l'Assemblea Nacional amb la participació del poble i basat en la iniciativa del president de la República?"
Una Constitució feta a mida
La reforma constitucional hauria permès, entre altres aspectes, augmentar de manera considerable els poders del president, ja que estendria de sis a set anys la durada de la legislatura, i hagués permès que el líder del govern fos reelegit indefinidament i que pogués "designar i remoure" els governants de les comunitats locals.
El president també hagués pogut assumir la possibilitat de decretar l'estat d'emergència, sota el qual haguèssin pogut ser "restringides o suspeses temporalment les garanties consagrades en aquesta Constitució".
Un altre dels punts forts del projecte era l'ampliació de les competències de l'Estat, que es traduia en una centralització més gran en favor del govern.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
