Política
L'europeista Tadic guanya els comicis presidencials de Sèrbia
El candidat del Partit Demòcrata, l’europeista i socialdemòcrata Boris Tadic, va aconseguir ahir una ajustada victòria sobre el presidenciable del Partit Radical, l’ultradretà Tomislav Nikolic, en la segona volta de les eleccions presidencials sèrbies. Tadic, el candidat predilecte de la Unió Europea, va obtenir un 51,2% dels vots, mentre que Nikolic es va quedar amb el 47,2% dels sufragis, quan hi havia escrutat un 47,5% de les paperetes.
La participació, d’un 67,6% (uns 4,5 milions de vots), és la més alta des de la derrota de Slobodan Milosevic a les urnes l’any 2000. Els analistes coincideixen que aquests comicis han estat considerats “crucials” per la majoria de la població davant la imminent separació de Kosovo, el bressol de la nació sèrbia.
Integració europea
Boris Tadic és fermament contrari a la independència de Kosovo, però, a diferència de Nikolic, no està disposat de cap manera a abandonar la integració de Sèrbia a la Unió Europea. Durant la campanya, Tadic ha fet aparèixer per primera vegada el “patriotisme” com un dels pilars de la seva retòrica electoral i ha utilitzat “la integració europea de Sèrbia” com un dels seus grans arguments. Ahir va felicitar “els ciutadans per mostrar que Sèrbia és una democràcia europea” en confirmar-se la seva victòria, reconeguda de seguida per Nikolic.
Tadic, de 50 anys, és president de Sèrbia des del 2004. Psicòleg de professió, és el líder del Partit Demòcrata, una de les forces reformistes que governa el país després de l’era Milosevic. L’any 2006, sota la presidència de Tadic, la república de Montenegro va fer sense incidents el seu referèndum d’independència. Uns mesos després, Tadic va ser un dels impulsors de la nova Constitució que remarca la pertinença de Kosovo a Sèrbia.
La reacció de Belgrad a la imminent declaració unilateral d’independència de Kosovo no dependrà tant del nou president com de l’executiu de coalició entre el partit de Tadic i el de l’actual primer ministre, el conservador Voijslav Kostunica. Tadic i Kostunica mantenen discrepàncies sobre la manera com afrontar la crisi de Kosovo. El primer ministre, a diferència de Tadic, és partidari de trencar relacions diplomàtiques amb tots aquells Estats que reconeguin la sobirania de Kosovo. Sigui com sigui, és molt possible que Kostunica i Tadic acabin pactant una resposta a la separació de Kosovo que no prevegi cap intervenció militar però que inclogui el bloqueig econòmic a la regió.
La participació, d’un 67,6% (uns 4,5 milions de vots), és la més alta des de la derrota de Slobodan Milosevic a les urnes l’any 2000. Els analistes coincideixen que aquests comicis han estat considerats “crucials” per la majoria de la població davant la imminent separació de Kosovo, el bressol de la nació sèrbia.
Integració europea
Boris Tadic és fermament contrari a la independència de Kosovo, però, a diferència de Nikolic, no està disposat de cap manera a abandonar la integració de Sèrbia a la Unió Europea. Durant la campanya, Tadic ha fet aparèixer per primera vegada el “patriotisme” com un dels pilars de la seva retòrica electoral i ha utilitzat “la integració europea de Sèrbia” com un dels seus grans arguments. Ahir va felicitar “els ciutadans per mostrar que Sèrbia és una democràcia europea” en confirmar-se la seva victòria, reconeguda de seguida per Nikolic.
Tadic, de 50 anys, és president de Sèrbia des del 2004. Psicòleg de professió, és el líder del Partit Demòcrata, una de les forces reformistes que governa el país després de l’era Milosevic. L’any 2006, sota la presidència de Tadic, la república de Montenegro va fer sense incidents el seu referèndum d’independència. Uns mesos després, Tadic va ser un dels impulsors de la nova Constitució que remarca la pertinença de Kosovo a Sèrbia.
La reacció de Belgrad a la imminent declaració unilateral d’independència de Kosovo no dependrà tant del nou president com de l’executiu de coalició entre el partit de Tadic i el de l’actual primer ministre, el conservador Voijslav Kostunica. Tadic i Kostunica mantenen discrepàncies sobre la manera com afrontar la crisi de Kosovo. El primer ministre, a diferència de Tadic, és partidari de trencar relacions diplomàtiques amb tots aquells Estats que reconeguin la sobirania de Kosovo. Sigui com sigui, és molt possible que Kostunica i Tadic acabin pactant una resposta a la separació de Kosovo que no prevegi cap intervenció militar però que inclogui el bloqueig econòmic a la regió.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.