Madrid indemnitza les víctimes de la transició, però oblida els assassinats per la dictadura
Uns dies després de coneixer la negativa del govern espanyol a anul·lar el sumari sumaríssim contra el president Lluís Companys, el Consell de Ministres ha aprovat quatre decrets per compensar econòmica les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura. Un dels decrets preveu indemnitzar els familiars de les persones que van morir en defensa de la democràcia i a les persones que van patir lesions durant la transició -des de l'1 de gener de 1968 fins al 6 d'octubre de 1977- amb quantitats que poden arribar als 135.000 euros.
En el cas de les persones que van ser perseguides durant la Guerra Civil i la dictadura, o bé els seus familiars, podran obtenir una declaració de reparació i reconeixement personal. Però aquesta ordre ministerial no inclou les víctimes de la Guerra Civil ni de la dictadura, entre les quals anarquistes i comunistes que mai no han obtingut el reconeixement a la seva lluita contra la dictadura per part de l'executiu.
Crítiques d'ERC
Per a Esquerra, amb la llei de memòria històrica "s’estableixen dues categories de represaliats" ja que "reconèixer indemnitzacions per a persones represaliades amb posterioritat a 1968 i deixar-hi fora les que ho van ser anys abans és del tot inacceptable". Així ho va defensar ahir el diputat Joan Tardà, que es va preguntar per què els familiars de Joan Peiró o Julián Grimau no tenen dret a veure rescabalat l’honor dels seus familiars. ERC considera que "som davant del desplegament d’una llei que consagra el model espanyol d’impunitat, que és impossible d’homologar en el marc del dret internacional".
Joan Peiró Belis va néixer a Barcelona el 1887. Anarquista, va ser ministre d'Indústria durant la Segona República, i va ser afusellat per les autoritats franquistes el 24 de juliol de 1942 a Paterna. Julián Grimau García va militar al Partit Comunista des del 1936, i després d'estar exiliat fins el 1959, va tornar a l'Estat per organitzar el seu partit des de la clandestinitat. Detingut per la policia franquista el 1963, va ser jutjat sense garanties i afusellat, fet que va provocar un allau de protestes contra la dictadura franquista a tot Europa.
