JOSEP MANEL XIMENIS
IMPULSOR DE LA CONSULTA D'ARENYS DE MUNT
“Els partits maten les consultes”
“Els polítics no han potenciat el moviment, han intentat controlar-lo”
“Els resultats seran decebedors”
“Hem aconseguit posar la independència en el centre del debat polític”
La consulta d'Arenys ja té un llibre que repassa tota l'evolució. D'Arenys de Munt al cel ha estat escrit pel regidor de la CUP que va promoure aquell referèndum, Josep Manel Ximenis.
Una de les curiositats que podem trobar en el llibre és per què es va escollir el 13 de setembre per fer la votació.
La idea era fer la consulta coincidint amb la recollida de signatures per a la ILP que s'havia presentat al Parlament i, per tant, l'havíem de fer entre el 20 d'agost i el 27 de setembre. No m'agradava el 13, perquè la gent estaria desgastada de la Diada i era molt complicat escollir la data. Un dia era al despatx i, veient passar la meva filla, vaig pensar: «Per què no li faig un regal d'aniversari a la Marta, que el dia 9 de setembre farà 16 anys i així ja podrà votar?» I d'aquí va sorgir la idea del diumenge 13.
També destaca un aspecte que poca gent coneix. L'any 2007 ja es va intentar portar a terme una iniciativa semblant.
Coincidint amb el pla d'Ibarretxe, vam aprovar una moció a l'Ajuntament per fer una consulta, però no la vam saber vendre a la premsa i l'error ens va servir per millorar.
Com se senten després de veure tot l'efecte que han provocat?
Ens sentim molt dignes del que vam fer, perquè vam trencar el tabú de la por i de preguntar sobre la independència. Les consultes després d'Arenys ja van ser més fàcils, perquè vam comprovar que la Falange eren 70 i no 15.000 com pensàvem. Però també s'ha de reconèixer que el nostre procés va començar com un joc intel·lectual, i mai no el vam idear amb l'ànim de trasbalsar el país. No esperàvem que tingués aquest boom.
Des d'un punt de vista polític, què han suposat aquests referèndums?
Hem posat la independència en el centre del debat polític. El juny del 2009 érem un país perdedor, i ara esgrimim el sentiment d'independentisme amb orgull. Fins i tot la tieta Maria, s'atreveix a dir ben fort que és independentista. També ens hem adonat que no estem sols.
Els partits han intentat aprofitar-se del moviment?
Sí, però no per potenciar-lo, sinó per controlar-lo. Això ha provocat que l'hàgim anat matant a foc lent. En aquest país tenim uns polítics que esperen que els ciutadans estirin el carro, i després hi pugen.
Entenc, doncs, que és bastant escèptic sobre la possibilitat que la força de les consultes es traslladi als comicis.
Ara, sí. Entre la consulta d'Arenys i la manifestació del 10 de juliol pensava que era possible la unitat de l'independentisme en una candidatura. Teníem un instrument que, si aconseguíem aglutinar-lo, ens ajudaria a fer un viatge en poc temps cap a la independència, però els protagonismes l'han alentit.
Les consultes s'acaben a Barcelona. I després, què?
Les eleccions al Parlament deixaran la gent independentista decebuda, però amb la consulta de Barcelona hi haurà una recuperació d'aquest estat d'ànim i el gran triomf de l'independentisme començarà per les municipals. Amb les consultes ha aflorat gent molt preparada a les poblacions.
