Els crítics volen un referèndum intern per decidir si ERC accepta el nou finançament quan n'hi hagi

Part de les bases d'ERC creuen que els dirigents del partit, compromesos amb el PSC i ICV com a socis del govern de la Generalitat, estaran disposats a acceptar un pacte de finançament insuficient per a Catalunya. És la visió que en té el corrent crític Esquerra Independentista (EI), liderat per Uriel Bertran. Per contrarestar aquesta possibilitat, EI ha decidit pressionar l'executiva nacional perquè organitzi un referèndum intern entre els militants quan s'hagi de decidir la posició dels republicans sobre el model definitiu de finançament.

Dissabte, 70 coordinadors territorials del corrent crític van decidir per unanimitat recordar a la direcció del partit que una esmena aprovada al congrés del juny comprometia la formació a "potenciar i concretar el caràcter assembleari del seu funcionament", amb mesures com ara "la convocatòria de referèndums interns en les grans decisions de país".

L'esmena va ser presentada per EI, que ara pretén que s'apliqui. Com a argument complementari, els de Bertran esgrimeixen un fragment de l'article 30 dels estatuts del partit, que estableix que "se celebraran referèndums, per sufragi universal de totes les persones afiliades, per prendre acords en qüestions que es considerin fonamentals, a petició de l'executiva nacional, del consell nacional, d'una tercera part de les executives regionals o d'un 10% de les persones afiliades".

Tot i que ja ho han comunicat informalment a membres de la direcció, els crítics faran pública la seva pretensió aquest dimarts al migdia. Després esperaran la reacció de l'executiva. Si el president del partit, Joan Puigcercós, i el seu equip no ho fan des de dalt, Esquerra Independentista buscarà el miler de signatures que li caldrien per forçar la consulta des de baix.

Els crítics prenen com a referent el procés amb què es va decidir la posició del partit en el referèndum de l'Estatut. En aquella ocasió, la direcció s'inclinava pel vot en blanc o el que l'aleshores president, Josep-Lluís Carod-Rovira, va batejar com a "vot nul polític". Tanmateix, onze de les dotze assemblees territorials consultives que es van fer van reclamar que ERC prengués posició pel no. No es va fer un referèndum, però les bases van tombar l'opinió de la direcció en aconseguir que el consell nacional del 6 de maig de 2006, dies després de les assemblees, aprovés per unanimitat la rectificació.