Benach i Montilla discrepen sobre la necessitat d'un govern d'unitat davant una possible sentència contrària a l'Estatut

El ple de dimecres i dijous del Tribunal Constitucional té en el seu ordre del dia tancar la sentència sobre l'Estatut de Catalunya, que ja fa més de tres anys que debaten. Ningú es mostra convençut que, malgrat la reunió, es desencalli el tema, però ja s'avancen posicions. I, de moment, les dels dos principals representants del país no mostren coincidències.

El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, fa dies que proposa un govern d'unitat de partits catalanistes si l'alt tribunal retalla el marc d'autogovern. Però pel president del govern, José Montilla, aquesta "és la seva opinió, no és la meva, entre d'altres coses encara no s'ha produït cap sentència".

Així, Benach, que desitjaria que no hi hagi cap sentència del TC, en tant que és una norma referendada pel poble de Catalunya, davant la possibilitat d'una sentència contrària a l'Estatut avança: "És indispensable que donem una resposta com a país, per tant, vol dir que tant partits polítics com societat civil, donem una lliçó d'unitat a l'Estat espanyol i que el missatge sigui inequívoc: anem tots junts i anirem fins al final".

I si això no és així, segons ha explicat en declaracions a El matí de Catalunya Ràdio, "si no pesa la unitat de país, ho pagarem car durant molts anys".

Per la seva part, Montilla, en una entrevista a RAC 1, ha reiterat aquest dilluns que ell mateix i el govern en ple defensen que no es modifiqui l'Estatut i que es respecti el text "tal com va ser votat, des de la primera paraula fins a l'última".

Però, dit això, no ha volgut desvelar quina seria l'actuació del govern en cas que això no fos així, que en tot cas no passa pel govern d'unitat de partits. La decisió de l'alt tribunal "no condiciona" les polítiques del govern, ha sentenciat Montilla.

En una línia completament oposada, el portaveu de Ciutadans, Jordi Cañas, ha reclamat als magistrats del TC que actuïn amb "independència", "sense coaccions" i amb "responsabilitat històrica", ja que "d'això depèn el futur" de Catalunya.

En aquest cas, Cañas considera que una sentència que avali la constitucionalitat del text català implicaria, en paraules seves, "la principi de la fi de la Constitució Espanyola i del nostre model d'Estat", perquè aquest estaria en mans d'"uns territoris i d'unes minories" que busquen la "destrucció del país".