Política
A les seves ordres
Zapatero ofereix guàrdies civils a Obama per formar la policia afganesa
No era el primer cop que es veien les cares però aquest cop la trobada estava carregada de simbolisme. El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, era per fi rebut formalment a la Casa Blanca per un president nord-americà i aconseguia la tan anhelada fotografia d’una encaixada de mans davant la xemeneia del Despatx Oval. Li ha costat cinc anys i que un nou inquilí, en aquest cas el president Barack Obama, ocupi la Casa Blanca.
Obama i Zapatero segellaven així la pau entre els seus respectius països després del distanciament que hi va haver durant l’era Bush, arran de la retirada de les tropes de l’Iraq.
L’Afganistan, l’economia i la seguretat mundial van centrar la reunió. Zapatero no va tenir l’oportunitat de fer una roda de premsa conjunta amb Obama, com sí que van fer altres líders europeus quan van visitar la Casa Blanca, però va aprofitar la breu compareixença conjunta per esplaiar-se en explicar el contingut de la trobada.
Així, va destacar el “compromís ferm” d’Espanya per “continuar treballant i col·laborant” a l’Afganistan, on s’enviaran més efectius de la Guàrdia Civil per formar les forces de seguretat del país asiàtic. “Sempre estem disposats a fer el màxim esforç a l’Afganistan i altres zones del món”, va destacar Zapatero, que també va oferir a Obama la seva ajuda per tancar Guantánamo amb l’acolliment d’almenys dos presoners, tot i que el nombre exacte encara s’està “concretant”.
Molt menys parlador que Zapatero, Obama va agrair la contribució espanyola a l’Afganistan, va instar a treballar junts per enfortir la relació bilateral entre Espanya i els EUA i va ratificar “l’amistat ferma” entre els dos països. Zapatero ja tenia el que volia. En aquest sentit, Obama espera aprofitar la propera presidència espanyola de la Unió Europea per augmentar la col·laboració en temes com el terrorisme, la millora de relacions amb Rússia, el desarmament nuclear i Kosovo.
Obama també va destacar el “potencial” de l’Estat espanyol en àrees com el transport i les energies renovables. Pel que fa a l’economia, Zapatero va insistir en la intensa relació comercial entre els dos països i va expressar el desig que la sortida de la crisi econòmica propiciï un cicle inversor entre empreses espanyoles i nord-americanes que permeti crear nous llocs de treball. “Estem sortint d’una crisi econòmica dura i hem de sortir amb un creixement més sostenible i racional en què primi la innovació i no l’avarícia, i en què les noves tecnologies ocupin un lloc important”, va dir Zapatero. Els dos líders estudien formar un fòrum d’inversió en què participin els respectius governs i empreses espanyoles i nord-americanes.
La primera reunió entre els dos mandataris va tenir una nul·la repercussió mediàtica als EUA, a diferència de les anteriors visites d’altres líders europeus, com el primer ministre britànic, Gordon Brown, i el president francès, Nicolas Sarkozy. Obama i Zapatero, que van necessitar el servei de dues intèrprets, també van parlar del programa nuclear iranià, l’Amèrica Llatina i el Pròxim Orient, on els dos mandataris van coincidir que la pau entre israelians i palestins és “clau” per resoldre altres conflictes. Precisament, Zapatero iniciava també ahir la seva primera gira al Pròxim Orient, després del seu pas per Washington.
Obama i Zapatero segellaven així la pau entre els seus respectius països després del distanciament que hi va haver durant l’era Bush, arran de la retirada de les tropes de l’Iraq.
L’Afganistan, l’economia i la seguretat mundial van centrar la reunió. Zapatero no va tenir l’oportunitat de fer una roda de premsa conjunta amb Obama, com sí que van fer altres líders europeus quan van visitar la Casa Blanca, però va aprofitar la breu compareixença conjunta per esplaiar-se en explicar el contingut de la trobada.
Així, va destacar el “compromís ferm” d’Espanya per “continuar treballant i col·laborant” a l’Afganistan, on s’enviaran més efectius de la Guàrdia Civil per formar les forces de seguretat del país asiàtic. “Sempre estem disposats a fer el màxim esforç a l’Afganistan i altres zones del món”, va destacar Zapatero, que també va oferir a Obama la seva ajuda per tancar Guantánamo amb l’acolliment d’almenys dos presoners, tot i que el nombre exacte encara s’està “concretant”.
Molt menys parlador que Zapatero, Obama va agrair la contribució espanyola a l’Afganistan, va instar a treballar junts per enfortir la relació bilateral entre Espanya i els EUA i va ratificar “l’amistat ferma” entre els dos països. Zapatero ja tenia el que volia. En aquest sentit, Obama espera aprofitar la propera presidència espanyola de la Unió Europea per augmentar la col·laboració en temes com el terrorisme, la millora de relacions amb Rússia, el desarmament nuclear i Kosovo.
Obama també va destacar el “potencial” de l’Estat espanyol en àrees com el transport i les energies renovables. Pel que fa a l’economia, Zapatero va insistir en la intensa relació comercial entre els dos països i va expressar el desig que la sortida de la crisi econòmica propiciï un cicle inversor entre empreses espanyoles i nord-americanes que permeti crear nous llocs de treball. “Estem sortint d’una crisi econòmica dura i hem de sortir amb un creixement més sostenible i racional en què primi la innovació i no l’avarícia, i en què les noves tecnologies ocupin un lloc important”, va dir Zapatero. Els dos líders estudien formar un fòrum d’inversió en què participin els respectius governs i empreses espanyoles i nord-americanes.
La primera reunió entre els dos mandataris va tenir una nul·la repercussió mediàtica als EUA, a diferència de les anteriors visites d’altres líders europeus, com el primer ministre britànic, Gordon Brown, i el president francès, Nicolas Sarkozy. Obama i Zapatero, que van necessitar el servei de dues intèrprets, també van parlar del programa nuclear iranià, l’Amèrica Llatina i el Pròxim Orient, on els dos mandataris van coincidir que la pau entre israelians i palestins és “clau” per resoldre altres conflictes. Precisament, Zapatero iniciava també ahir la seva primera gira al Pròxim Orient, després del seu pas per Washington.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.