Avís al tripartit

El PSC va aconseguir ahir un nova victòria a les eleccions europees. I, no obstant, les urnes van donar un toc d’atenció als tres socis del govern català, mentre que CiU va retallar de manera important la distància que la separava dels socialistes. Els nacionalistes van recuperar la segona posició a Catalunya i la primera a Girona i Lleida, i va ser l’única formació que va aconseguir pujar tant en percentatge com en vot. Els tres socis del govern van baixar tant en el còmput global de Catalunya com per circumscripcions. CiU volia tenir un tast de la mobilització del seu electorat a les urnes amb els ulls posats a les catalanes de l’any vinent, i la crida d’Artur Mas a la humilitat és un indicador de l’optimisme amb què els nacionalistes han encaixat el resultat. Tot plegat amb una abstenció que torna a batre rècords.

La clara victòria del PSC es va veure ahir matisada per la pèrdua de set punts de vots percentuals, que en xifres absolutes es tradueix en 205.000 sufragis. Quan hi ha eleccions estatals, Catalunya continua sent un dels graners de vots socialistes, però ara ho és una mica menys. Ni el missatge de la por a la dreta que de nou els socialistes catalans han esgrimit en aquests comicis ni la potent polarització d’unes eleccions que a l’Estat s’han plantejat sense embuts en clau de primàries han aconseguit mobilitzar un electorat que avui pateix en pròpia pell la fúria de la crisi. En aquest sentit, a la seu del carrer Nicaragua s’haurà d’analitzar amb atenció la caiguda de 7,3 punts a la circumscripció de Barcelona, on el descens és més important. 7,4 a Barcelona ciutat.

En l’altre plat de la balança hi ha CiU, que, amb 62.000 vots més i un 5% d’increment en relació amb el 2004, ha aconseguit no només recuperar el segon lloc, sinó que ha reduït gairebé a la meitat la diferència de vots que la separava del PSC. Els nacionalistes, que durant la campanya han volgut assenyalar les europees com a termòmetre del “vent de canvi” que ha de permetre a CiU tornar a governar i com un vot de censura a Zapatero, van constatar ahir el grau de mobilització del seu electorat en uns comicis que no li són particularment favorables.

Els nacionalistes van aconseguir créixer sis punts a Girona i Lleida i recuperar-hi el primer lloc perdut el 2004. No van recuperar aquest lideratge a Tarragona, però també van créixer cinc punts.

En tercer lloc s’ha situat el PP d’Alejo Vidal-Quadras. Els populars han aconseguit retenir el percentatge de vot del 2004 i fins i tot incrementar-lo un escarransit però significatiu 0,2%, tot i perdre la segona posició. La contundència del discurs del cap de llista popular ha mobilitzat l’electorat més incondicional del PP i ha impedit la fuita de vot cap a UPyD, de Rosa Díez, que no ha sumat ni un 1% dels sufragis.

ERC, malgrat que encarava aquests comicis amb una situació d’unitat interna –Joan Carretero, a banda–, ha perdut 2,5 punts en el còmput global de Catalunya i gairebé 70.000 vots. A Barcelona és on millor ha aguantat el descens de vots, mentre que a Tarragona ha perdut 4,3 punts i a Girona 4,5. La davallada republicana obligarà a una reflexió interna a la seu d’ERC. Malgrat tot, Esquerra llegia ahir el resultat d’aquests comicis com una inflexió en relació amb la caiguda que va patir en les darreres generals. La formació que presideix Joan Puigcercós destaca que han patit un any difícil i que, malgrat tot, han aconseguit el seu objectiu d’enviar Oriol Junqueras a Brussel·les.

Iniciativa ha patit fins al darrer moment per la continuïtat del seu eurodiputat Raül Romeva. Finalment, però, el descens d’un punt percentual i 32.000 vots no impedirà als ecosocialistes enviar el seu candidat al Parlament Europeu. Els nervis a la històrica seu del carrer Ciutat, però, ja han provocat els darrers mesos un gir en el discurs dels ecosocialistes, que han mostrat una veu més crítica dins el tripartit. Joan Saura, pressionat per la contestació interna, va arribar a anunciar en campanya certa inestabilitat al govern.

Tot plegat es produeix amb una abstenció que torna a batre rècords. Si el 2004 la participació va ratllar el 40%, amb un 39,80, aquest cop els partits no podran ni esgrimir aquest argument, atès que només un 37,54 dels votants es van dignar anar a votar. L’abstenció a Catalunya se situa molt per sobre de la mitjana espanyola, on la mitjana de participació era del 46%, nou punts més que la mitjana catalana.