Artur Mas: “Montilla ha de reflexionar si ha de convocar ja les eleccions”

El president de CiU, Artur Mas, advoca per una àmplia ofensiva per evitar que el Tribunal Constitucional lamini l’Estatut. El candidat de CiU creu que l’Estat espanyol s’està situant en una “etapa predemocràtica”.

¿N’hi ha prou amb una declaració unitària del Parlament per parar la sentència de l’Estatut?
No. És obligat i positiu, però el que ha de sortir del Parlament és un pla d’acció perquè el Constitucional no pugui dictar aquesta sentència. Si només ens fiquem amb la renovació del TC, com vol fer Montilla, serà un brindis al sol. CiU vol modificar la llei orgànica del tribunal.

Recentment, CiU i ERC van presentar a Madrid una proposta en aquest sentit. I van perdre la votació...
Fa un mes. Socialistes i PP, també el PSC, hi van votar en contra, però ho podem recuperar. I aquesta reforma ha d’incloure que el TC no pugui votar lleis referendades per la sobirania popular.

Aquest és el pecat original...
Sí. Però la Constitució no prohibeix el que proposem des de CiU. En casos com el de l’Estatut, el TC s’ha d’inhibir, no pot jutjar la voluntat popular i, per tant, no ha de poder sentenciar. El TC s’està convertint en un òrgan polític i no jurisdiccional, substituint les Corts i el Parlament i desnaturalitzant i mutilant la voluntat del poble de Catalunya.

El poder judicial anul·la el legislatiu...
Això situa l’Estat espanyol en una etapa predemocràtica o parademocràtica. El poder legislatiu és elegit directament pel poble; el TC només indirectament, per les Corts, i de manera parcial.

Però la llei considera que el TC pot revisar una llei referendada...
...Sí senyor...

¿...i no ho preveien quan CiU, el PSC i el PSOE van negociar i pactar l’Estatut?
No vam pactar amb el PSC, vam pactar amb el PSOE. El PSC i el PSOE s’asseien a la mateixa banda de la taula.

A Catalunya no era ben bé així...
A Catalunya, amb el president Maragall es va fer un pacte perquè l’Estatut sortís del Parlament, però a Madrid ja no eren a la part catalana.

On creu que es posarà, ara, el PSC?
Tant de bo aquesta vegada estigui a la part catalana, al costat i no de cara.

¿És real la tensió Montilla-PSOE per la renovació del Constitucional?
Si miro els últims 30 anys de la relació PSC-PSOE, hi veig més gesticulació que voluntat real. Ara, què pot passar ara? Ja ho veurem. Nosaltres tenim clar que el Parlament de Catalunya ha de fer una ofensiva per neutralitzar el TC i evitar que la sentència passi.

Abans que se sabés que no hi havia sentència, vostè va parlar amb el president. Si la sentència hagués sortit, hi hauria hagut reacció conjunta? Quin era el pla?
El compromís era analitzar conjuntament la sentència des del punt de vista jurídic i polític i a partir d’aquí intentar fixar una estratègia conjunta de resposta. D’intentar-ho, perquè aquí no hi havia cap compromís. I en el benentès que, per CiU, el que s’acordi a Catalunya, perquè sigui efectiu, s’havia de defensar i votar també a Madrid. I aquesta garantia amb el PSC no la tenim mai. Ara el senyor Montilla diu que s’ha de renovar el TC. Fa un mes, els 25 diputats del PSC van tenir ocasió de votar que els magistrats amb el mandat caducat no puguin ser al TC més de sis mesos i hi van votar en contra amb el PSOE i el PP. Però de moment el que hi ha és la no-sentència. De moment.

Quan hi sigui, què s’ha de fer?
La sentència serà negativa... si surt; no és segur que n’hi hagi. Però imaginem que sí que n’hi hagi i que sigui negativa. La que no va sortir ja trinxava l’Estatut i aquesta el pot triturar. Els partits ens hem de preguntar: cal donar la veu al poble de Catalunya? Jo en sóc partidari. Ara bé: a sis mesos d’unes eleccions i en plena crisi econòmica, cal anar amb compte. Una consulta sense una gran participació i uns resultats favorables no ens convé.

Què s’hauria de preguntar en concret?
Si s’accepta un Estatut desnaturalitzat pel TC. Però com que crec que és difícil de fer aquesta consulta, entenc que l’altra manera és consultar la gent amb les eleccions. El vot als partits que rebutgen aquesta situació indicaria quina és la resposta del poble català. Segon punt: el Parlament també s’hauria de pronunciar i reafirmar els objectius nacionals de la proposta d’Estatut que va fer a Madrid el 30 de setembre de 2005. Les aspiracions de CiU i les meves van més enllà, però aquell Estatut estava consensuat pel 89% dels diputats catalans. Tercer: veure fins a quin punt la societat civil planteja una protesta popular, amb el suport de determinats partits. I quart: si el TC es carrega l’Estatut aprovat pel poble de Catalunya ens estan dient que les nostres aspiracions d’autogovern no caben en la interpretació que s’està fent de la Constitució. I si ens diuen això és evident que no podem continuar entestant-nos en un procés autonòmic que ha durat 25 anys, i que ha donat fruits, però que ha arribat al final.

Cal liquidar el procés autonòmic?
Haurem de constatar que ha arribat a la seva fi. Les aspiracions del poble català caben en la Constitució, però cada cop la interpretació de la Constitució és més restrictiva.No té sentit que t’entestis a donar-te cops de cap contra aquesta paret que t’han posat...

¿I no s’ha de saltar, aquesta paret?
Si això és així, CiU ha d’apostar clarament pel dret a decidir com a estratègia política i camí de futur. Dret a decidir més en allò que més ens uneix que no pas en el que ens separa. No vull portar Catalunya gesticulant cap a la derrota i el precipici, sinó cap a la victòria. El concert econòmic és un d’aquests temes.

L’Estatut també té prou consens, no?
Evidentment.

Però ha dit que no faria una consulta per rebutjar la sentència del TC a sis mesos de les eleccions. I després? I si vostè fos el president? No l’hauria de convocar?
És probable. I no ho descarto. Però per convocar consultes necessitem que el país se senti fort, que estigui ben guiat, ben governat, que la gent confiï en les seves institucions i se senti orgullosa de la seva catalanitat. I necessitem haver superat la crisi econòmica. Amb un país fort anímicament i econòmicament, que s’hagi aixecat, és molt més fàcil . Amb un país com el que tenim, anímicament trinxat, políticament desconcertat, econòmicament tocat, socialment debilitat... és molt difícil. Hem de remuntar aquesta situació i, en una segona etapa, plantejar el dret a decidir.

¿Les consultes sobiranistes no són ja una resposta a tota aquesta situació?
Són una resposta, però parcial.

¿El TC no s’està convertint en una fàbrica d’independentistes?
No em preocupa que la reacció espanyola generi objectius nacionals més clars, més consciència nacional. Al senyor Montilla sí. El que sí que em preocupa és anar a una divisió profunda de la societat catalana, com voldrien els de fora. Hem de tenir tothom el cap clar: sense perdre els somnis, ni renunciar a res, hem d’evitar errors que desgraciadament hem comès al llarg de la nostra història. I que no ens han portat enlloc. Ara com ara, les majories socials són les que són.

¿Vostè votarà sí quan la consulta sobiranista es faci a Barcelona?
Personalment votaré que sí. Com a formació política, no ho portarem al nostre programa. Sempre hem defensat el dret d’autodeterminació de Catalunya, el dret de Catalunya a decidir el seu futur, però un formació política que aspira a ser majoritària ha de conèixer bé el país. I ara com ara, per fer un referèndum sobre la independència a tot Catalunya no hi ha majoria social.

La situació afavoreix opcions com el Reagrupament, en Laporta...
Segurament. Però no ens enganyem: el Reagrupament s’alimenta sobretot de la frustració i el desengany que ha provocat ERC. I això acaba sumant més o menys el mateix...

I el cas de Laporta?
El cas de Laporta no el comento.

¿El fet de ser president d’un club com el Barça és sinònim d’estar preparat per presidir un govern?
No ho comento.

Per què?
Perquè el senyor Laporta no ha fet cap pas definitiu per anar a les properes eleccions i perquè és president del Barça. Fins que no es presenti no hi ha base per al debat, i no hem de perjudicar el Barça. Com a culer no ho vull fer.

Llegint el llibre de Pilar Rahola La màscara del rei Artur, es treu la impressió que li costa molt de pair el desengany amb ERC. Hores d’ara, ho ha paït?
Absolutament.

I ERC ha canviat?
No ho sé, i no m’hi capficaré. ERC ha donat dues vegades la presidència de la Generalitat al Partit Socialista, tot i estar lligat al PSOE, però no ho critico. Simplement ho constato. Ara, si la pregunta és si Artur Mas té el mínim ànim de revenja cap a ERC o cap algú, la resposta és rotundament no. No ho puc oblidar, però ho dono per arxivat.

¿Això vol dir que no hi ha cap a priori amb ERC per arribar a un acord?
No hi ha cap impediment personal, però sí objectiu. Proposem un govern completament diferent, que no sigui un poti-poti com els tripartits. Catalunya haurà de tenir unes institucions i un govern molt fort, amb projecte i amb una gran capacitat de lideratge i una gran cohesió interior per enfrontar-se a la crisi, amb les seves conseqüències socials, i el que ens ve a sobre nacionalment. Un govern amb ERC no és un govern fort, amb capacitat de lideratge, d’ofensiva, de convicció i de seducció... és un altre poti-poti.

La crisi, el futur de l’autogovern, no justifiquen una entesa CiU-PSC?
Seria un govern parlamentàriament molt fort, però molt neutralitzat en la seva dinàmica interior. Si pactéssim amb els socialistes, quina seria l’actuació del PSC a Madrid? Correríem el risc que un govern amb el PSC, a Madrid, ens deixés amb el cul a les boires.

¿I no és contradictori que vostès pactin els acords contra la crisi amb Zapatero just abans que el PSOE s’alineï amb el PP contra la renovació del TC?
Això és saber identificar quin són els problemes del país, que la gent i les empreses puguin cobrar de l’administració a 30 dies, per exemple. La contradicció seria que nosaltres aquí votéssim una cosa i a Madrid la contrària, com fa el PSC, almenys fins ara. Però, insisteixo, la qüestió no són els pactes, la qüestió és canviar de veritat el model de govern. I els tripartits no funcionen. Crec que una majoria de la societat catalana ho comparteix. Ergo: a les properes eleccions, CiU ha de fer entendre que el que convé ara no és un govern de grans coalicions...

CiU és una gran coalició, no?
Convergència i Unió van juntes a les eleccions. Som dos partits diferents que anem amb un programa, i la gent vota Convergència i vota Unió. A veure si el tripartit té el coratge d’anar junts a les eleccions! Els convido a fer-ho, perquè si després s’han d’ajuntar igualment... I tot això no vol dir que CiU ens tanquem a pactar. No volem ser un govern aïllat. Però no podem ser un tercer poti-poti.

Tornant a la sentència del TC. Vist com ha anat i com va, ¿el millor era no haver reformat l’Estatut?
I si no ho haguéssim fet, quina era l’alternativa? La memòria és curta, però teníem l’Estatut del 79 i el partit que manava, el PP, amb una majoria absoluta que ens tancava totes les portes, ens havia dit que no podíem anar en res més enllà, ni tan sols complir l’Estatut del 79. Quan les coses són necessàries i no surten bé, serveixen per a una cosa: per adonar-te que aquell potser ja no és el camí. Ho constatarem quan tinguem la sentència de l’Estatut.

¿No és el moment ja de convocar les eleccions al Parlament?
Molta gent, i molta gent de CiU, s’expressa en aquest sentit. Però jo no vull fer la sensació que tenim pressa o que jo en tinc per arribar al govern. Si en tingués, ja hi hauria arribat portant al Parlament un determinat esquema que probablement ERC no hauria pogut dir que no. I no ho he fet perquè no vull portar un país a un atzucac per un benefici personal. Però aquesta reflexió l’ha de fer, sobretot, el president de la Generalitat. Jo sé què faria jo.

Les convocaria, doncs?
A sis mesos de les eleccions, si la sentència del TC trinxa l’Estatut, el millor és disposar d’un govern per a quatre anys que es pugui organitzar i defensar. Però a mi no em correspon prendre aquesta decisió.