La Fiscalia s'oposa a la revisió del judici que va condemnar a mort Lluís Companys

La Junta de Fiscals de Sala del Tribunal Suprem, màxim òrgan assessor del fiscal general, ha rebutjat la petició de revisió de la sentència que va condemnar a mort el president de la Generalitat, Lluís Companys. Pren aquesta decisió perquè entén que la Llei de Memòria Històrica aprovada ja anul·la aquesta sentència i per tant no cal instar la Sala Militar del Suprem a una revisió.

Els fiscals asseguren que la Llei deixa sense "validesa la sentència" perquè ha quedat "expulsada" de l'ordenament jurídic espanyol en aplicació de la Llei de Memòria Històrica. Aquesta és la primera vegada que a través d'aquesta Llei es considera "nul de ple dret" un judici sumaríssim d'un consell de guerra franquista

A l'octubre del 2009, la Generalitat va celebrar una reunió extraordinària per aprovar un document en què demanava a la Fiscalia General de l'Estat que interposés un recurs de revisió de la sentència condemnatòria del president màrtir davant el Tribunal Suprem. El president de la Generalitat, José Montilla, va recordar que la ciutadania encara esperava un "darrer gest" per honorar el president màrtir. El govern, va advertir, que no "desistiria" fins que s'aconseguís l'anul·lació del judici.

La Generalitat havia demandat al ministeri públic que instés la Sala Militar de l'alt tribunal a la revisió de la sentència que el 14 d'octubre de 1940 va condemnar a mort el president .

La Junta de Fiscals de Sala ha estat deliberant durant la jornada d'aquest dijous sobre la possibilitat d'obrir aquesta via que passava per la Sala Militar. Aquest camí es preveia problemàtic per la jurisprudència tan rígida que defineix aquesta sala. En d'altres casos de judicis sumaríssims, la sala demanava fets nous, que no hi havia en el cas de Companys.

Per tot aquest seguit de motius, el fiscal general de l'Estat, Cándido Conde Pumpido, va proposar una nova via que aportava noves interpretacions de la Llei de memòria història que el govern de Zapatero va aprovar l'any 2007, durant la seva primera legislatura. Amb la Llei a la mà, els fiscals entenen que la sentència ja queda anul·lada.

Nul·les de ple dret
Concretament, argumenten que tant la sentència que el va condemnar a mort, com la que va ordenar embargar els seus béns, són "nul·les de ple dret" per "aplicació directa" de la Llei de Memòria Històrica. Després de l'aprovació d'aquesta norma, expliquen els fiscals, "no subsisteix aparença de legalitat o validesa" en les dues sentències perquè "han estat expulsades de l'ordenament jurídic" per l'esmentada llei.

Això provoca que es declari "legalment improcedent" perquè l'objectiu queda sense "objecte" el plantejament d'un recurs de revisió davant el Tribunal Suprem, en concret a la Sala Militar, com plantejava la Generalitat.

Nova fórmula
Es tracta d'una formula innovadora que no s'havia aplicat fins el moment en cap altre cas d'assassinats ordenats per la dictadura de Franco. Caldrà veure si aquesta decisió crea jurisprudència i obre una via per d'altres casos similars al de Companys. Un dels informes que els fiscals han estudiat ha estat el del model alemany que s'ha posat com exemple. A Alemanya és la fiscalia directament qui sobre dictamina l'anul·lació en aquests casos.

El govern espanyol fins el moment s'havia limitat a aprovar la declaració de reparació i reconeixement de la figura de l'expresident Lluís Companys. La vicepresidenta del govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega, va dir en aquell moment, a finals de gener del 2009, que el compromís del govern espanyol s'esgotava en aquest punt i evitava relacionar-ho amb l'anul·lació del judici a Companys.

De la Vega va dir que aquest reconeixement "no significa res més", és a dir que no té efecte ni relació amb el procés per a l'anul·lació del judici a Companys. "El compromís del govern", va assegurar, 's'esgota en aquest reconeixement' independentment d'altres decisions que adoptin les institucions.