El cap d’Olmos no evita la imatge de feblesa de Saura

El cap de Rafael Olmos –fins ahir director general de la Policia–, que el conseller Joan Saura va oferir al Parlament, no va evitar que l’oposició estomaqués ahir el titular d’Interior. CiU, PP i Ciutadans van exigir a Saura que renunciï a la responsabilitat d’Interior després de ventilar les contradiccions internes que pateix el líder ecosocialista per dirigir el departament. El conseller portava preparada la rèplica: va titllar d’antidemocràtiques les argumentacions de l’oposició i va exigir una “rectificació pública” al portaveu de CiU, Oriol Pujol. Però l’oposició també havia preparat l’argumentari. Per la comissió de justícia van anar desfilant les reticències a la presència d’ICV a Interior expressades pel coordinador d’IU, Cayo Lara, o per l’anterior inquilina, la socialista Montserrat Tura. Ahir al Parlament no es van saber noves dades sobre la polèmica càrrega contra els anti-Bolonya, però les hemeroteques van rebre una bona repassada.

En els 45 minuts inicials, Saura va enumerar els fets registrats el 18 i 19 de març, va assumir la necessitat d’una autocrítica –“compatible amb l’elevada valoració i el prestigi dels Mossos”– i va admetre dubtes raonables sobre la conveniència del dia triat per desallotjar l’edifici de la Universitat de Barcelona. Així mateix va retreure que s’havien aplicat “criteris homogenis” davant una manifestació “heterogènia” –on confluïen una minoria violenta, una manifestació pacífica, periodistes i vianants– i que es va desplegar una acció que en alguns moments “no va ajustar-se al principi de proporcionalitat en l’ús de la força”.

Com a conclusió, i a banda de retocs en l’operatiu d’Interior, Saura va anunciar el cessament d’Olmos. Les seves funcions seran assumides pel secretari de Seguretat, Joan Delort, que compta amb el suport del president José Montilla i del PSC. Per tant, el secretari general, Joan Boada, no aconseguirà aprofitar la crisi per guanyar terreny en el pols amb Delort. Tots dos acompanyaven ahir Saura.

Esquerda d’Esquerra
Un cop ventilades les responsabilitats i garantits els equilibris en el departament, el conseller va concentrar els esforços a desactivar la carregada de l’oposició: va exposar el seu compromís personal per a un nou impuls de la policia catalana i va replicar a les acusacions de falta de suport als Mossos rebutjant que s’utilitzi el cos policial com a “arma de destrucció de l’adversari polític”. No només això: el conseller va cloure la intervenció cridant l’oposició a un compromís per treure els Mossos de la lluita partidista.

Però l’estratègia no li va servir de gaire. L’oposició es va mostrar implacable i efectiva a l’hora de burxar en les ferides obertes en el departament. Per acabar-ho d’adobar, la bateria de preguntes que li va dirigir ERC va obrir un perillós flanc en l’estratègia del tripartit. Tan perillós, que el plantejament republicà es va corregir en la segona intervenció per refer la compromesa defensa del govern. Massa tard, però, perquè l’oposició ja havia aprofitat l’esquerda.