Referèndum

He llegit, amb no poca incredulitat, que Convergència i Unió proposa aprovar una nova llei de consultes que permeti convocar referèndums sense l'autorització de l'Estat. Sóc conscient que ens trobem a les portes d'unes eleccions i que estan disposats a proposar això i el contrari al mateix temps, en aquesta qüestió i en tantes altres, per voler acontentar tothom. Però, la importància d'una qüestió clau per al futur nacional, com és la convocatòria d'un referèndum, i el lideratge que Governació ha tingut en aquest assumpte, em porten a expressar unes consideracions.

El Tribunal Constitucional ha reconegut en diverses ocasions l'existència de consultes populars no referendàries mitjançant les quals es pot recollir l'opinió sobre qualsevol assumpte d'interès públic a través de qualsevol procediment diferent dels que qualifiquen una consulta com a referèndum (STC 103/2008).

A partir d'aquí, s'obre un debat jurídic sobre els límits d'una consulta no referendària. D'acord amb l'alt tribunal, l'objecte del referèndum és l'opinió del cos electoral conformat a través d'un procediment electoral. Però, què s'entén per cos electoral? Una part del cens també en pot formar part? El procediment electoral és únicament i exclusivament el que estableix la Loreg?

Dit d'una altra manera, són o no són procediments electorals les onades de consultes populars per la independència realitzades en molts municipis del país?

Una consulta no referendària sempre serà considerada un referèndum il·legal pel tribunal. No hi ha cap element que ens porti a creure el contrari. En conseqüència, el govern de la Generalitat ha fet un exercici de rigor i seriositat en regular les consultes populars per via de referèndum. Per això, el govern i el Parlament –amb el vot contrari de CiU i Partit Popular– van aprovar la llei més ambiciosa possible en l'actual marc jurídic. No obstant això, el tribunal ha declarat constitucional l'article 122 de l'Estatut, si s'interpreta d'acord amb el fet que la competència estatal sobre el referèndum no se cenyeix només a l'autorització sinó a tota la seva completa regulació.

Per tant, està declarant indirectament inconstitucional la llei de consultes populars per via de referèndum. I si aquesta és inconstitucional, més ho serà qualsevol intent de consulta sense autorització estatal.

Amb tot, aquest debat jurídic desemboca en un molt més simple debat polític, ja que no hi ha cap escletxa legal que en l'ordenament actual ens acosti a la independència. Aquesta només serà possible des d'una majoria del poble català que així la reclami, òbviament, al marge de la legalitat vigent, que està pensada per impedir-ho.

Un referèndum per la independència es convoca i prou, des de la gosadia i la valentia. Per tant, la pregunta no és si Convergència i Unió serà capaç de fer una llei d'acord amb la legalitat vigent que permeti fer consultes sense l'autorització de l'Estat. La qüestió és si estan disposats a convocar un referèndum per la independència i formar part de la majoria que la reclama.