Bítem i Campredó

Els pobles de Bítem i Campredó estan situats a 4 i 6 quilometres del nucli urbà de Tortosa, respectivament. El 7 de setembre, el govern de la Generalitat aprovà la seva constitució en entitats municipals descentralitzades (entitats locals menors), fórmula administrativa que suposa un important nivell d'autonomia per gestionar els assumptes interns dels seus pobles, però sense deixar de pertànyer al terme municipal de Tortosa. El poble de Jesús ja va constituir-se en EMD fa set anys i l'experiència ha estat força positiva. A més d'una junta de govern pròpia, elegida directament pels veïns, disposaran de competències en diverses matèries i mitjans per exercir-les alhora que gestionaran una part del pressupost municipal.

Fa pocs anys el terme de Tortosa era el més extens de Catalunya i aplegava des del massís dels Ports fins a la desembocadura de l'Ebre amb nuclis de població a 30 quilòmetres de la ciutat i una superfície superior al d'algunes comarques. Aquest fet singular era conseqüència de com s'havia organitzat la Catalunya Nova després de la sortida dels sarraïns a mitjan segle XII. A diferència de la Catalunya Vella, on cada població esdevingué municipi, a les terres de l'Ebre el comte Berenguer IV constituí tot el que després serien comarques del Baix Ebre i Montsià en un únic municipi: el terme general de Tortosa. Al llarg dels segles es van anar segregant municipis –Amposta, Ulldecona i Perelló foren els primers– i d'aquests altres de nous fins els 26 actuals. Els darrers han estat els pobles del Delta: Deltebre, integrat per la Cava i Jesús i Maria (1977); Sant Jaume d'Enveja, amb la que seria EMD de Montells (1978); Camarles, amb Ligallos (1979), i l'Aldea (1983), sorgits de Tortosa, i l'Ampolla, segregat del Perelló (1989). Catalunya, amb prop del miler de municipis és, excepte França, el país amb més ajuntaments en relació amb el territori. A França, amb 36.000 municipalitats, aquesta eclosió fou conseqüència de la Revolució que va convertir en alcaldies (ajuntaments) totes les rectories (parròquies) existents al país. Ara, els tècnics consideren que tants ajuntaments són insostenibles i cal reduir-ne el seu nombre en funció dels habitants i la gestió de recursos disponibles. A mitjans dècada dels vuitanta els urbanistes formularen una proposta general d'ordenació del país en vegueries, comarques i una figura nova anomenada municipalia. La municipalia es constituïa per l'agregació d'ajuntaments fins complir uns mínims d'habitants i recursos econòmics disposant de tota l'estructura funcional de gestió, serveis mínims obligatoris i equipaments; els municipis quedaven solament com a ens de participació ciutadana i actuació sobre afers immediats. L'Informe Roca (2000) posava números suggerint la desaparició dels municipis de menys de 250 veïns i l'agregació dels que no arribessin als 1.000, passant a ser EMD. La Generalitat no es va atrevir a implantar el sistema per les evidents repercussions polítiques que comportava tot i que la llei de regim local de 1987 ja havia establert disposicions molt restrictives pel que fa a la subsistència i creació de nous municipis.

Després de les segregacions del Delta, Tortosa continuava tenint nuclis rurals amb personalitat pròpia i un cens de veïnatge superior al miler d'habitants (més que la meitat dels municipis de les terres de l'Ebre), però la seva proximitat a Tortosa i les esmentades normes restrictives de la Generalitat impossibilitaven la via de la segregació. Per això es va optar per la fórmula de l'entitat municipal descentralitzada per canalitzar les aspiracions autonomistes de la majoria dels veïns, que es mostraren favorables en un 90% dels votants. Les noves EMD tortosines inclouran també els seus barris de Santa Rosa a Bítem, i Font de Quinto i Raval del Pom, pel que fa a Campredó.