Companys, la detenció

En la història de Catalunya mereix un capítol especial el moment que ens vam trobar de ple embardissats en la Segona Guerra Mundial. Aquest és un país de derrotes, ja ho sabem, però fins i tot en aquest cas sempre acabem al rovell de l'ou. Deu ser l'esperit carolingi. Per això és tan interessant un manuscrit inèdit sobre el president Lluís Companys que els historiadors Josep Alets i Joaquim Aloy acaben de localitzar a Amsterdam.

La segona dona de Companys, Carme Ballester, hi narra per primera vegada el moment de la detenció del president màrtir a La Baule (Bretanya) per part de la policia militar nazi, que en aquell moment ocupava la França de Vichy. Era un funest 13 d'agost del 1940, fa setanta anys.

Ballester escriu amb una sintaxi entortolligada però molt atractiva. “Dos homes vestits en civil i quatre amb uniforme de soldats alemanys (a més, no parlaven altra llengua que l'alemanya) doncs entraren a la casa amb les metralletes a la mà. I apuntant el meu marit i a mi mateixa, ens van fer un registre personal... Quan van constatar que al damunt no hi portàvem res, llavors van posar tota la casa en renou i tot ho deixaren capgirat; per fi trobaren dintre un calaix el nostre capital, doncs 70.000 francs; llavors ja començaren d'estar contents de la troballa; seguit s'ho posaren a la butxaca, també s'emportaren tots els documents que trobaren, inclús les nostres cartes d'identitat i els passaports diplomàtics, com també entre els papers hi havia títols com el d'advocat i d'altres, que el meu marit volia conservar”.

El document sencer, que es pot consultar a la web Memoria.cat, explica els primers moments de desconcert. I les gestions infructuoses de Carme Ballester davant la Kommandantur que els alemanys tenien a La Baule. Al final la dona de Companys va poder veure el seu marit de lluny, gràcies a un alt càrrec nazi permissiu. I és aleshores quan, a crits, es produeix un diàleg sec, malastruc, punxant, que deixa el cor glaçat: “Sols vaig cridar: «Lluís!». Ell es girà cap a mi i me va fer un signe amb la mà volent dir: «Fuig d'ací!». Ja no el vaig veure més”. El 15 d'octubre del mateix any el president de la Generalitat era afusellat a Montjuïc.