Andalusia desqualifica l'adéu dels toros a Catalunya
El blindatge dels correbous reobre l'ofensiva a Espanya contra la prohibició taurina
Un dirigent andalús titlla d'“hipòcrita” la decisió del Parlament dient que “ha confós toro i identitat espanyola”
Andalusia no està paint el no de Catalunya als toros. El debat sobre la prohibició taurina al Principat es va reobrir ahir, encès pel recent blindatge dels correbous, amb una sortida en tromba del conseller de Governació i Justícia de la Junta d'Andalusia, Luis Pizarro, del PSOE. “És una decisió hipòcrita”, va afirmar el dirigent andalús respecte a l'adéu dels toros a Catalunya a partir de l'1 de gener del 2012.
Segons Pizarro, un dels homes de confiança de l'expresident de la Junta d'Andalusia i actual ministre espanyol de Política Territorial, Manuel Chaves, el Parlament català “ha volgut confondre el toro amb un signe d'identitat nacional d'Espanya” i per això fa dos mesos hauria votat la supressió. Després que la majoria de desqualificacions vinguessin del PP, Pizarro és un dels primers socialistes que s'expressen amb contundència contra la decisió catalana.
Amb certa nostàlgia, el conseller socialista va recordar que va ser un català, Antoni Campany, “qui va defensar l'any 1811 a les Corts de Cadis que es tornessin a fer corrides de toros després de ser prohibides per Godoy”. “Catalunya ha estat molt important en la història de les corrides de toros. Les millors places, les més reconegudes, eren allà”, va afegir Pizarro.
Els maltractes
Sobre els correbous, el conseller va defensar que a Andalusia es cuiden molt aquestes festes populars “perquè el toro no pateixi”. El polític socialista va fer esment a un reglament andalús que, segons va dir, evita els patiment dels animals. “En aquest terreny la nostra comunitat ha demostrat compromís i sensibilitat”, va subratllar Pizarro a Canal Sur Radio. “I aquest reglament és un pas més molt important”, va incidir el conseller.
Correbous prohibits
D'altra banda, només dos dies després que es blindessin a Catalunya, Extremadura ha prohibit els correbous a partir del gener del 2011. El Parlament extremeny vol “eradicar” qualsevol indici de “maltractament” als animals a les festes populars. Feia més d'una dècada que a Extremadura ja no es feien aquest tipus d'espectacles i el consell de govern ha volgut evitar que es recuperin. El president extremeny, Guillermo Fernández Vara, va negar que sigui una llei com a reacció al blindatge.
La decisió amb més ressò internacional que ha pres el Parlament
Lluís bou
La votació a favor d'abolir les corrides de toros ha estat la de més ressò internacional que ha fet el Parlament de Catalunya. La cambra va apostar-hi, no pas perquè ho demanés cap partit, sinó per una iniciativa legislativa popular. La plataforma animalista Prou! la va tramitar amb l'aval de més de 200.000 signatures.
Incomoditats
La ILP antitaurina va ser rebuda amb certa incomoditat per CiU i el PSC, on hi ha partidaris i detractors dels toros. Entre els nacionalistes es va acabar imposant la posició antitaurina, i entre els socialistes el sentit de votació va ser l'invers, a favor de les corrides de toros.
Correbous sí
A les Terres de l'Ebre, on són tradicionals els correbous igual que a Cardona, la prohibició de les corrides va provocar preocupació. Les van interpretar com un primer pas per acabar abolint també els correbous. Va ser aquest el motiu que va portar a regular per llei els correbous, on no hi ha mort de l'animal. CiU va presentar una proposta en aquest sentit, que va consensuar amb el PSC, ERC i el PP. ICV s'hi va oposar, com també 2 diputats del PSC.