Escenari preelectoral

Les enquestes coincideixen a dir que a la societat hi ha una demanda generalitzada perquè hi hagi canvis de rostres públics. Ho demostren algunes dades: al voltant del 80 per cent dels espanyols tenen poca o cap confiança en els dos principals actors: Zapatero i Rajoy. A Catalunya, també hi ha un percentatge notable de ciutadans que estan cansats de veure les mateixes cares. Un cansament suportable tenint en compte que en l'actualitat hi ha més moviments que en aquella llarga etapa estàtica del president Pujol, l'alcalde Maragall, l'olímpic Samaranch, el barcelonista Núñez, el cardenal Jubany i d'altres persones que el temps va perpetuar.

Tots eren personatges que en el seu moment tallaven el bacallà i eren ratificats en els càrrecs quan tocava, sense grans discussions internes en les seves respectives institucions. En les eleccions catalanes del 28-N hi ha poques cares noves. Tots els candidats, fins i tot els que fins ara no tenen representació parlamentària, com és lògic, són coneguts: Carretero, Laporta, Nebrera... Notables són les baixes, com les de Joan Saura i Carod-Rovira, que ja no seran al Parlament a partir de desembre quan s'hagi constituït el nou legislatiu.

Tots els cartells electorals seran coneguts. És cert que la tendència és apostar per allò conegut. O Montilla o Mas. Només l'un o l'altre poden arribar a ser president de la Generalitat. Llavors, tot estarà a les mans de l'aritmètica parlamentària. Aquestes eleccions tindran atractiu a l'hora dels pactes postelectorals. Mentrestant, allò que hi haurà seran grans lluites entre els dos candidats amb més possibilitats. Encara que amb poques sorpreses perquè de tots dos sentirem idees i missatges ja molt sentits.