De Silla a la Moncloa

Silla viu una sorpresa cada dia, gràcies a les maniobres d'alta volada que protagonitza l'alcalde Francesc Baixauli, a l'ombra del carismàtic ex-ministre Antoni Asunción. Els primers dies de setembre, la primera sorpresa fou l'anunci que volien guanyar la Generalitat, guanyant-li les primàries socialistes a Alarte, la qual cosa s'ha malograt perquè no han aconseguit suficients avals. Es quedà, doncs, en un somni, que es presentà al públic precisament en un sopar a Silla.

Ara, un mes després, l'intent és de més alta volada que l'anterior, perquè es tracta de discutir-li el lloc al mateix Zapatero. Aquesta segona maniobra també la presentaran, el dijous dia 7 d'octubre a Silla. En ambdós casos Silla eixiria guanyant, però més ara, perquè en el primer hom podia suposar que Baixauli aspiraria a ser conseller, però ara, podrà aspirar a un ministeri. «Si vols ser papa, posa-t'ho en el cap».

Per a aquesta il·lustre parella sembla que no té gens d'importància haver fracassat en la recollida de signatures de les primàries. Tampoc que al sopar de setembre només assistiren 200 persones, la major part de Silla. I menys importància que Baixauli sols conte amb una vintena de seguidors al poble, enfrontats amb l'executiva local els militants de la qual quintupliquen els baixaulistes. Perquè ara no és el mateix, ara es tracta d'una proposta «federal i federalista que busca l'hegemonia», com diuen textualment i la història no l'escriuen els covards.

Segons s'expliquen a la premsa, volen desenterrar i exportar el Moviment pel Canvi, que fa més de deu anys aglutinà asuncionistes, circaristes i romeristes; ara, a més a més, també volen que s'hi afegisca Esquerra Socialista. Volen posar l'accent en «una proposta social de reforma democràtica», amb llistes obertes o primàries en el partit, amb la participació de simpatitzants.

Com la proposta és tan singular, hem consultat alguns socialistes de Silla, que opinen que precisament Baixauli s'ha distingit per tot el contrari, per la seua actitud antidemocràtica, com alcalde amb els ciutadans i com a militant socialista amb el partit, ja que està enfrontat amb mig món i sobre tot amb l'executiva. Pel que respecta a Asunción, a part la seua història política, sols amb l'espectacle que organitzà quan veié que no tenia suficients signatures de recolzament per a les primàries, acusant el partit de pucherazo, hi ha de sobres per a pensar que si mai fou demòcrata, ara ja ni se'n recorda, segons aquests socialistes.

La memòria té les seues dinàmiques, especialment la de l'oblit, i gràcies a això podem sobreviure als sobresalts. Per exemple, fa uns catorze anys Baixauli ja impulsava propostes revolucionàries, com les que fan alguns ministres: la creació d'una línia de ferrocarril Silla-Manchester (?); l'explotació de les anguiles en règim obert a la marjal; el projecte Xaruga, que el Consell Agrari mai li acceptà... De tot allò la gent s'ha oblidat, però eren proves de molt de valor i de currículum extraordinari. Es pot considerar, doncs, que Silla té ara una oportunitat única en la història, amb l'assalt a la Moncloa que proposen Asunción i Baixauli, o almenys aquesta és la impressió que hem percebut en alguns ciutadans.

Altres, amb més prudència, recomanen equanimitat, saber escoltar i no jutjar precipitadament. I fins i tot els hi ha que, segurament per un excés d'escepticisme, mostren la seua cara més irònica i compassiva, perquè és evident que cadascú pensa com vol, si és que pensa. El temps dirà qui té la raó.