“No trobarem cap policia que no hagi torturat”

L'any 1985 vaig obtenir permís per consultar els arxius del Govern Civil de Barcelona, que és on els caps de la policia enviaven els seus informes. En aquella època ningú no parlava de memòria històrica i vaig campar a l'arxiu com vaig voler. La carta la vaig trobar als arxius de la Brigada Social abans que el material fos centralitzat a l'Arxivo Histórico Nacional de la Policia.

Sí, és aquest concepte de la història com a ajustament de comptes. El periodisme no ha d'estar mai a favor ni en contra de les coses, només les ha d'explicar, fins i tot les hostils. Explicar és intentar entendre i entendre no és justificar. A mi m'interessa més que s'entengui qui va ser el comissari Creix que no pas que se'l classifiqui de determinada manera.

El franquisme no podia arribar a la democràcia sense legalitzar el comunisme i sense il·legalitzar l'arquetip de la repressió, que era el torturador. Per a Creix això va ser un drama perquè l'estocada l'hi van donar els seus.

No sé si dir de qualsevol règim o de qualsevol policia. Podríem trobar alguna policia que no hagués torturat en algun moment? Jo crec que no. A vegades perquè tens el poder, a vegades perquè t'ho manen, t'extralimites. Afortunadament ara hi ha vídeos a les comissaries, una vacuna contra la temptació del maltractament. Desgraciadament la tortura és transversal a policies i a règims.

Amb el temps va patir una evolució, com el país. El primer cop no el va donar sinó que el va rebre. Va ser torturat de manera salvatge pels republicans fins a desitjar la mort. Va ser torturat en nom d'unes idees i, quan els seus van manar, ell va torturar en nom d'unes altres, d'idees. Després es va sofisticar, amb els mètodes apresos de l'FBI nord-americà.

La policia política del franquisme va ser reciclada a la nova brigada d'informació, que bàsicament es va dedicar a la lluita antiterrorista i això explica per què després aquesta lluita va tenir episodis molt negres de guerra bruta.

Sí. Una guerra i una postguerra tan dures com l'espanyola s'havien de tancar amb la reconciliació. Aquí s'ha tardat molt però pensem, per exemple, en la guerra civil americana: van tardar només deu anys a cicatritzar les ferides i van crear un model federal que ja m'agradaria a mi veure aquí.