L'agenda més atapeïda de totes

Una dona amb uniforme verd neteja el pati dels tarongers, desert. El president és al Palau de la Generalitat des de les vuit. I a dos quarts inicia l'agenda. Ho fa amb una reunió amb el bisbe ortodox d'Espanya i Portugal, Timotei Lauran. El religiós arriba tard al despatx de Montilla, a la paret del qual penja el quadre Catalunya endavant, amb rúbrica d'Antoni Tàpies. La trobada és privada, però el bisbe transmet al president algunes de les preocupacions de la comunitat romanesa que viu a Catalunya. A la taula torna a servir-se cafè, aquest cop, per a tothom.

A fora, a l'Arxiu de Comptes, convertit en sala d'espera de les visites presidencials, fa temps el cònsol de Polònia a Barcelona, Marek Pernal. És la segona trobada que Montilla farà al despatx. Marek Pernal plega després de quatre anys de missió consular. Una missió que va plasmar en l'exposició fotogràfica La meva Catalunya 2006-2010, que es va poder veure aquest setembre al Reial Cercle Artístic de Barcelona. S'acomiada de Montilla amb una visita en què l'acompanya el delegat de la Generalitat per la UE, Albert Moreno.

El president puja al cotxe oficial, acompanyat per una assessora. El trajecte és curt, de la plaça Sant Jaume al Citilab, a Cornellà de Llobregat. El municipi del qual va ser alcalde durant 19 anys acull la cloenda del sisè congrés de la gent gran. Hi troba coneguts, com l'exalcalde de Sant Vicenç dels Horts, que el saluda. La intervenció de Montilla obre la sessió que posa punt final a un procés en què han participat més de 1.300 persones. La consellera d'Acció Social, Carme Capdevila, s'asseu al costat del president.

L'auditori és ple de gent gran i, amb la campanya electoral a tocar, Montilla els alerta contra “els cants de sirena” dels que volen aprimar l'administració, en referència a CiU. Després de les intervencions, pica-pica. A Cornellà, hi ha gent d'arreu. Molts volen parlar amb Montilla. Amb tot tipus de demandes. I queixes, també. L'Àngel Carles, d'Amposta, es lamenta que a un grup de les Terres de l'Ebre els hagin acollit en un alberg juvenil en què “no hi havia ni llençols!”. Montilla es disculpa. I comenta la jugada amb la Núria Servet, el Manel Cardós i la Vinyet Carreras, del Garraf i el Penedès, que es queixen que quan es parla de transport, es fa referència, bàsicament, al de Barcelona. També alerten que els avis “estan molt hipotecats” i que han de fer “dos cops de pares”, primer amb els fills, i de més grans, amb els néts. Montilla els escolta. I es fa fotos. Com la que comparteix amb la Isabel. “A mi, m'agrada, me l'estimo”, reconeix aquesta lleidatana, que ha aconseguit una instantània. Passades les onze, Montilla torna a enfilar-se al cotxe oficial, amb destí a Tarragona.

A dos quarts d'una l'esperen a Tarragona, que aquests dies ha viscut amb ànsia l'arribada d'El Corte Inglés. Tot just baixa del cotxe, ha d'encaixar nombroses mans; un fet habitual en el màxim dirigent del país. Després, del bracet de l'alcalde tarragoní i company de partit Josep Fèlix Ballesteros, Montilla recorre totes i cadascuna de les plantes del nou establiment. Amb un pas lent i cerimoniós, el president fa un tomb, combinant salutacions des de la distància amb d'altres més personalitzades. N'hi ha que tenen més sort, com les empleades de la perruqueria Antonieta Agustí o una de les encarregades de la secció de llibreria. Qui sap si assessorat, Montilla s'hi apropa i fulleja la novel·la Olor a colònia, guardonada amb el premi Joaquim Amat-Piniella d'enguany. També mostra una certa predilecció per les joies i els rellotges, i altre cop, a instàncies del seu amfitrió, focalitza l'atenció en la nova samarreta del Nàstic. Del rostre del líder socialista, cap imatge fora del guió ni tampoc cap comentari o acció extret de context. Un cop a la sisena planta, l'arribada de l'alcalde de Reus altera el guió. Salutacions cordials amb l'altre col·lega de partit, que fa tard a la cita. Feta la visita, el seguici presidencial es tanca al restaurant. Cal omplir el dipòsit amb vistes al circuit de la tarda.

Poc abans de l'hora en punt, el president torna a ser al seu despatx, al Palau de la Generalitat. Per poca estona. Quan les campanes toquen les cinc, és l'hora de lliurar el premi Ramon Margalef d'ecologia. L'acte es fa al Saló Sant Jordi de la Generalitat. I, tot i que és un reconeixement sostenible, més d'un s'ha de posar la jaqueta com a conseqüència de l'aire condicionat, alt. Més enllà de les anècdotes, enguany el guardó recau en l'ecòleg nord-americà Simon Asher Levin, amic personal de Margalef, desaparegut el 2004. L'aforament és ple i de protocol corren a col·locar més cadires de les inicialment previstes. Montilla presideix l'acte junt amb el conseller de Medi Ambient, l'ecosocialista Francesc Baltasar, amb qui ha coincidit amb la corbata, de tons morats. Solemnitat en un acte en què defineixen el guardonat com un “margalefià de veritat”. “Si en Ramon encara fos viu, li plauria la manera com el camp que va ajudar a crear ha madurat, se sentiria estimulat per les actuals perspectives i voldria de tot cor participar en els nous enfocaments i reptes”, assegura el premiat. L'entrega acaba amb un concert. L'agenda segueix.

La darrera parada del president és a la Llotja de Mar. L'expresident del govern espanyol, Felipe González, hi presenta el seu llibre Mi idea de Europa, en conversa amb la periodista Gemma Nierga. A la seu de la Cambra de Comerç de Barcelona s'aplega la plana major del PSC, però també s'hi pot veure el convergent Xavier Trias i cares conegudes del món de la comunicació com Justo Molinero, Rosa Maria Calaf, Luis del Olmo... Es parla una mica de tot, d'Europa, principalment. Montilla –fa la presentació inicial– reconeix que a la UE “li fa falta un discurs que connecti emocionalment amb els ciutadans”.

En el diàleg, González demostra que està en plena forma. Parla de la manca de governança i de lideratges, a nivell mundial. A ell, però, sembla que no n'hi falta. El públic es diverteix sentint les anècdotes de qui ha compartit taula amb Bush i Gorbatxov i altres líders mundials. González recupera aquella comparació dels expresidents amb els gerros xinesos grans en apartaments petits. “Se suposa que tenim un valor, però destorbem a tot arreu”. Els assistents somriuen. Després de més d'una hora de conversa, encara hi ha un sopar. L'endemà González es veurà amb Montilla a la Generalitat. Avui, però, la jornada s'ha acabat.