Fer alguna cosa

És un paper ben galdós, el de l'estratega electoral en moments de dificultat. Quan les enquestes anuncien una patacada important, s'imposa la urgència per fer alguna cosa i mirar de sacsejar la campanya per bé que, normalment, les campanyes només poden aspirar a modular la lletra petita dels resultats. Difícilment els socialistes catalans aconseguiran aturar el que, avui dia, s'albira com a inevitable, però la necessitat de fer alguna cosa els ha dut, ni més ni menys que a fer seva part de l'agenda de l'espanyolisme. Han portat de nou el debat sobre els debats cara a cara al terreny lingüístic, prometen una revisió de la política lingüística en el sector del comerç, assumint així implícitament el discurs de la demagògia sobre les multes lingüístiques o, fins i tot, han fet que el president de la Generalitat fes el ridícul desautoritzant un conseller del seu govern per haver acordat cedir unes urnes a la consulta sobre la independència de Barcelona. Potser tot això és dissonant amb el fet d'haver governat set anys amb un partit independentista, però no sembla preocupar-los gaire. I és que, ben mirat, què més podia oferir el PSC als seus votants en aquestes eleccions? La promesa de les polítiques socials, vista la política de Corbacho i Zapatero, resulta una broma de mal gust. La defensa d'un Estatut mort i enterrat al TC no deu engrescar ja ni a Miquel Iceta. I el tema de la corrupció, després del cas Pretòria i amb el que passa a l'Ajuntament de Barcelona, és millor no esmentar-lo gaire.