Política

Un dia amb

Joan Puigcercós

L'únic candidat de comarques

Intensitat · El president d'Esquerra viu una precampanya plena d'activitats i entrevistes arreu del territori

No llegeix discursos, sinó que treballa amb fitxes esquemàtiques

Dels catorze dinars i sopars setmanals, només quatre o cinc els pot fer a casa

Sona Catalunya Ràdio, amb algunes interferències. Vol dir que és l'hora de llevar-se, per a Joan Puigcercós, que obre els ulls cada dia des de fa quinze anys amb una ràdio despertador. Abans tenia una ràdio de dutxa i es divertia escoltant en Federico Jiménez Losantos a la COPE. Avui, 15 d'octubre, és un dia especial i no es llevarà a les set com és habitual, sinó a les cinc del matí. Cal homenatjar un president. No, un no, uns quants presidents.

06.00h

Marxa de torxes a Montjuïc

Fa setanta anys que, a aquesta hora i al mateix lloc, el glacis de Santa Helena del castell de Montjuïc, van assassinar el president de la Generalitat Lluís Companys. Joan Puigcercós fa el parlament envoltat de torxes. Aquest any el convidat és l'expresident d'Òmnium Cultural, Jordi Porta. A la paret del darrere, a banda i banda de la imatge gegant de Companys, es veuen coses que costen d'esborrar: a mà esquerra, forats de trets, i a mà dreta, una pintada recent que diu “Arriba España”. Algú l'ha intentat netejar, però encara es veu. Després dels parlaments, les preguntes dels periodistes: les consultes sobre la independència, el conseller Ausàs, la reacció de José Montilla... Avui toca parlar d'això, però durant la precampanya Puigcercós ha de respondre qüestions recurrents: enquestes, pactes postelectorals... “Em desespera que em preguntin sempre el mateix, és empobridor, entenc que cada mitjà és diferent, però em fatiga”, reconeix. Li agradaria que li preguntessin com es pagaran, amb quins ingressos, les promeses electorals. “Ens obligaria a ser més sincers i guanyaríem credibilitat”.

Preguntem-li, doncs, alguna cosa més prosaica que no “què n'opina de l'actitud de Carod?” o si hi haurà tercer tripartit:

–Digui'm tres virtuts de Pilar Rahola.

–Això és un cop baix. (S'ho pensa.) Sap escriure, sap polemitzar i té un do especial per saber on és l'oportunitat.

Les torxes s'han apagat i la xocolata amb pastes és el preludi de l'esmorzar.

07.00h

Esmorzar tradicional al Pinotxo

Puigcercós normalment esmorza dos cops. El primer esmorzar, a casa, consta de fruita i d'un te verd. A mig matí, cap a les deu, s'empassa un entrepà. Però avui és diferent. La tradició dicta que quan s'acaba l'homenatge a Companys cal peregrinar al bar Pinotxo de la Boqueria. L'acompanyen el director de la Fundació Irla, Josep Vall, i el regidor barceloní Xavier Florensa. Mig platet de cigrons i un got de vi negre i es fa de dia. “A partir de quina hora es poden menjar cargols?”, s'interessa. Després dels cigrons arriba mitja ració de tonyina. “Era molt bona [la cursiva substitueix una paraula gruixuda]. Haurem de demanar una estrella Michelin.” Per arrodonir-ho, un cafè amb llet. “Ara sí, hem fet el cim”.

09.00h

Escola i gimnàs, si pot

Si pot, a Puigcercós li agrada acompanyar la filla petita, de deu anys, a l'escola. Entra a les nou. Ho ha fet sempre. Després és moment d'anar al gimnàs, cap allà a les deu. Hi va tres cops per setmana com a mínim, també si pot. Hi fa spinning (bicicleta). Hi ha dies que va a córrer, els caps de setmana a Ripoll o entre setmana per Montjuïc. Es veu que al gimnàs no el miren gaire, “fa molts anys que hi vaig i formo part del paisatge”. Però s'hi produeixen situacions curioses, com el dia que l'entrevisten a la televisió i no és en directe. Com que al gimnàs hi ha televisors, el candidat adquireix ubiqüitat. “Sóc jo, no hi ha doble”, es veu obligat a constatar.

12.11h

Presentació d'un llibre

Al migdia assisteix al Col·legi de Periodistes a la presentació del llibre Sempre hi ets d'Adam Martín sobre els pares de diversos dirigents polítics, “o dels fills”, com diria Martín. El capítol de Puigcercós el va deixar llegir a la germana gran. El líder d'ERC comparteix taula amb el president del grup municipal de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias. Mentre esperen Montserrat Nebrera (que finalment no apareix), hi ha temps per comentar la jugada de manera informal:

–Puigcercós: “La precampanya se sap quan acaba, però no quan comença”.

–Trias: “Sí que se sap: l'endemà de les eleccions”.

–Puigcercós: “O la mateixa nit!”

14.00h

Dinar de campanya

Dels catorze àpats grossos de la setmana, dinars i sopars, Puigcercós en fa a fora de casa entre nou i deu. Avui no és una excepció, ni amb el dinar ni amb el sopar. Dina a Barcelona amb el cap de campanya, Xavier Vendrell.

17.40h

Entrevista a la televisió, Ripoll

El trajecte amb cotxe fins a Ripoll no serveix per dormir, encara que hi hagi son, sinó per repassar la jornada amb l'equip. A la ciutat natal del dirigent independentista l'espera una entrevista al magazín de Televisió del Ripollès. Des del control s'ho mira el director general d'administració local, Carles Bassaganya. Puigcercós no és home de llegir discursos. Té gent que li prepara fitxes amb esquemes. “Discuteixo idees amb el meu equip”. El candidat té facilitat per recordar conceptes, més que no pas dades. “I m'alimento de les preguntes que em fa la gent, de la inquietud que hi ha al carrer”. Els experts diuen que perquè cali un missatge cal sentir-lo almenys tres vegades. Avui Puigcercós ja ha complert, però li queda encara la inauguració d'una exposició i un sopar col·loqui.

18.10h

El partit de Macià i Companys

A l'entrada de la sala Abat Senjust es troba amb l'alcaldessa, Teresa Jordà. És el seu sant. Tots dos inauguren l'exposició itinerant sobre Francesc Macià de la Fundació Josep Irla. És el dia dels presidents d'Esquerra. Més enllà de recordar la proclamació de la república catalana, Puigcercós destaca una curiositat pràcticament desconeguda de Macià: que va ser l'introductor del ciment armat a l'estat espanyol. D'Irla, el caràcter discret: “De vegades, la història no perdona les persones discretes, les deixa de banda; hem d'homenatjar els discrets”. Entre Macià i Companys, Puigcercós d'entrada es queda amb Macià, però un segon més tard matisa que “són com el pare i la mare, indestriables”.

A la sortida l'aturen dos pastors per traslladar-li els problemes del sector. “El meu pare havia sét pastor”, els explica amb el mateix accent. Així comença una passejada per Ripoll que el durà fins a la flamant plaça de la Lira, on, com que és la Fira de Santa Teresa, fan tastets i degustacions de productes del Ripollès. “La fira no es fa perquè sigui el sant de l'alcaldessa”, diu algú. A Puigcercós l'aturen cada dues passes per interessar-se per la família i la feina. Li ensenyen un cistell de bolets, li regalen mig entrepà de botifarra, li ofereixen un porronet de vi. Tothom el coneix. Juga a casa. Va néixer davant del monestir i de més gran va anar a viure darrere el monestir. “És el meu racó”. També és el racó de Guifré el Pilós.

20.30h

Sopar amb la militància

Parada i fonda. El sopar és a l'hotel La Solana de Ter, als afores de la ciutat. Hi ha més de 150 militants i simpatitzants de la comarca i de la Garrotxa. Abans de començar atén els mitjans locals: “Sóc l'únic candidat de comarques”, sosté. Vol dir que és l'únic candidat de comarques d'un partit parlamentari. El discurs es fa al principi: dura mitja horeta. Li regalen un paraigua, pel que pugui ploure.

02.08h

Arribada a l'hotel, Lleida

El dia s'acaba a Lleida, on l'endemà continua la precampanya. Prefereix dormir allà “perquè és més pràctic, segur que no fem tard; em molesta molt fer tard”. En un dia normal, quan arriba a casa a les onze de la nit, dedica mitja hora a veure la televisió. Mira Cronos amb els fills. “No me'l perdo mai.” Es posa al llit a la mitjanit. Avui potser no, perquè és un dia especial, però a l'hora d'anar a dormir, llegeix els diaris –hi ha dies que cap–. Els dossiers de premsa no li acaben de fer el pes, “són empobridors perquè no hi és tot”.

Quan entra a l'hotel passen vuit minuts de les dues. Demà serà un altre dia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.