Despertar del malson
Un any després, Santa Coloma de Gramenet comença a trencar amb l'etapa de Bartomeu Muñoz al capdavant del consistori
L'alcaldessa, Núria Parlon, ha aturat tres projectes urbanístics impulsats pel seu predecessor
L'ajuntament ha promogut sistemes de control per millorar la gestió municipal
Tot apunta que els propers mesos Antifrau retornarà a l'Ajuntament el control de Gramepark
Santa Coloma ha hagut de fer un joc d'equilibris els darrers dotze mesos per desempallegar-se de l'ombra de Bartomeu Muñoz. Des d'aquell matí d'octubre de l'any passat en què la Guàrdia Civil va irrompre a l'Ajuntament, algunes coses han canviat en una ciutat marcada per la corrupció: s'han aturat projectes urbanístics –excepte el Cúbics, el gratacel que anirà sempre lligat al cas Pretòria–, s'han impulsat noves mesures de funcionament per garantir la transparència i s'ha intervengut judicialment l'empresa municipal Gramepark, per una suposada insolvència. La trama que va acabar amb Bartu, l'alcalde dels projectes singulars, ha suposat el ressorgiment d'una Santa Coloma més allunyada de l'urbanisme agressiu i del cop d'efecte populista.
Dimecres farà un any de l'esclat del cas Pretòria. L'operació ordenada pel jutge Baltasar Garzón no només va liquidar els homes forts del govern de Muñoz –Manuel Dobarco, reposable d'Urbanisme i president de Gramepark, Lluís Falcón i Pascual Vela, càrrecs de confiança, tots tres imputats–, sinó que va posar en dubte l'acció política dels darrers anys, obligant a fer un procés de neteja interna, potser més tebi del que reclamava la societat –des d'alguns sectors es continua pensant que el més adient hagués estat la dissolució del consistori–. El PSC va apostar per Núria Parlon per fer el rentat de cara que necessitava la ciutat. Impulsat pel seu equip –ha col·locat de mà dreta el regidor Esteve Serrano, que ara és el responsable de Serveis Territorials, després de la dimissió de Carmen Moraria– ha fet passes per modificar de soca-rel els dos aspectes que caracteritzaven el govern anterior: l'urbanisme, sempre qüestionat, i l'organització del consistori, amb un aparell tècnic directiu fort.
Nou model de ciutat
A nivell urbanístic, el govern ha revisat els projectes sota sospita que apareixen a la primera interlocutòria de Garzón: des dels dissenys singulars –com la Ciba III, a la façana del riu Besòs o el mercat del Fondo–, a les escoles bressols o els aparcaments que gestionava directament Gramepark. La Ciba III ha estat l'únic dels grans projectes pretorians que s'ha descartat, així com dos més que tampoc no comptaven amb consens ciutadà i que havia defensat Muñoz fins a les últimes conseqüències: l'ARE de Safaretjos i la renovació del barri de Singuerlín, amb la construcció de 763 pisos en plena crisi immobiliària. Amb el Cúbics, per contra, no s'ha pogut fer res més que esperar la imminent inauguració dels primers equipaments: els cinemes. Serà d'aquí a unes setmanes. “És un projecte que revertirà a la ciutat i això és positiu”, defensa Parlon.
El projecte que sí s'ha modificat ha estat l'edifici d'habitatges públics que s'ha d'aixecar al carrer Doctor Ferran, a les antigues dependències de Serveis Territorials i al davant del Cúbics. El govern ha retallat l'altura del futur edifici a la meitat per tal de fer-lo “viable”. La modificació permetrà a l'Ajuntament un estalvi del 20% del cost –el preu del projecte original arribava als 18 milions— però haurà de renunciar al disseny que havia fet l'arquitecte navarrès Francisco Mangado. Pel que fa al mercat del Fondo, ha sortit per fi d'una situació que començava a ser crònica, amb l'inici d'obres i el retorn de la subvenció del Ministeri de Cultura per fer la biblioteca.
Mesures per a la transparència
El segon canvi més important ha estat l'impuls d'un paquet de mesures per a la transparència, que engloba des de millores en els processos de contractació – qüestionats al sumari–, fins a mecanismes més equitatius en els de selecció de personal. Pel que fa a la contractació, l'Ajuntament ha aprovat la creació d'un servei central per dur a terme les adjudicacions dels projectes de la ciutat. El govern està aplicant restriccions en contractes menors, que han de tenir com a mínim tres ofertes i requereixen informes d'avaluació. També ha acordat la limitació de l'acumulació de contractes a una mateixa empresa, per evitar el que havia passat fins ara amb determinades constructores, com ara Proinosa.
Declaració del patrimoni
També s'ha aprovat, no sense polèmica, la publicació de la declaració dels béns patrimonials dels regidors. Tots excepte un –el portaveu de CiU– han permès que les dades siguin públiques. “Part d'aquestes mesures estan avalades per l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) per prevenir casos de mala gestió”, diu Parlon, que no oculta la seva “decepció” davant les crítiques que l'actuació ha aixecat entre l'oposició.
De les mesures de transparència també es desprèn l'obertura d'expedient disciplinari i posterior acomiadament –el mes de juliol-- de dos dels imputats i excàrrecs de confiança del govern de Muñoz: Pascual Vela i Lluís Falcón. L'alcaldessa va encarregar a un despatx extern un informe sobre les possibles responsabilitats que es desprenien de les revelacions del sumari. Tot i que en un principi els va recol·locar per decret en llocs de treball creats a propòsit, les conclusions van determinar que hi havia hagut “transgressió de la bona fe contractual” i “abús de la confiança” en l'exercici de les seves funcions. Van ser acomiadats.
Han passat dotze mesos i Santa Coloma comença a despertar-se del malson. Antifrau és a punt de retornar a l'ajuntament el control de Gramepark –algunes veus asseguren que, com a molt tard, serà al gener–, símptoma evident que els comptes de l'empresa comencen a estar sanejats. A la memòria col·lectiva quedaran els tripijocs, els concursos fraudulents i la mala gestió d'un alcalde que va col·locar Santa Coloma en el punt de mira. Els 11.000 folis del sumari pesen, però la ciutat sembla que ha començat a girar pàgina.
