La Model, la presó que dóna vots

Set anys i dos tripartits més tard, la presó Model va tornar a protagonitzar ahir un acte de precampanya electoral. La de Barcelona és, precisament, l'única presó que els polítics consideren que pot ser rendible a les urnes, sempre i quan es tracti d'anunciar la seva fi, és clar. El president i candidat socialista, José Montilla, va visitar ahir a la Zona Franca l'enderroc de les naus al solar on es construirà la nova presó que permetrà tancar, definitivament, el centre de reclusió del carrer Entença. L'acte d'ahir va recordar, i molt, el que la consellera de Justícia de l'últim govern de CiU, Núria de Gispert, va presidir el 19 de setembre del 2003 a Sant Esteve Sesrovires quan es va procedir a posar la primera pedra de la presó de Brians 2, que aleshores s'havia projectat com el centre que havia de substituir la Model.

L'única diferència entre un i
altre és que el d'ahir es va fer a menys d'un mes del dia de les eleccions, i en el de fa set anys, De
Gispert va agafar una mica més
de distància, ja que es va fer a
dos mesos dels comicis. Un i altra van dir, però, el mateix.

“A partir d'avui s'accelera la fi de la presó Model”, va proclamar ahir Montilla. “Quan Brians 2 estigui acabat, d'aquí a dos anys, la presó Model començarà a marxar de Barcelona”, va subratllar el 2003 De Gispert davant dels periodistes. Dos discursos pastats amb el mateix objectiu: esgarrapar el vot del ciutadà a qui satisfà la vella reclamació de tancar la presó.

Conscient d'això, José Montilla va insistir ahir en el fet que el seu govern correspon a aquesta “reivindicació ” i va encoratjar els ciutadans de Barcelona a “començar a dir efectivament adéu a la Model”. El president es va apuntar el mèrit en afirmar que la fi de la presó s'hauria pogut concretar i executar “molt abans, però ha hagut de ser aquest govern el que creés les condicions necessàries perquè la Model pogués començar a veure el seu final efectiu”. Ho avala el fet que ahir mateix l'empresa GISA va adjudicar l'obra del nou centre a una UTE i per 100 milions.

El que és inqüestionable és que el govern de Montilla pot vantar-se d'haver culminat amb èxit la planificació penitenciària que sota la direcció del secretari de presons, Albert Batlle, han executat els consellers Josep Maria Vallès, primer, i Montserrat Tura, després. Tota la programació s'ha tirat endavant i només ha quedat al calaix el nou centre de dones, que es pretén que sigui un referent de modernitat.

La primera presó que va inaugurar el govern tripartit va ser, precisament, la de Brians 2 i la segona, la del Bages. La localització d'aquest centre es va gestar durant el mandat de De Gispert i en aquell acte llunyà del 2003 ja va anunciar que es disposava d'uns terrenys per a una nova presó, però no va dir on. Poc després que Vallès prengués possessió va transcendir que hi havia una reserva de terrenys fets al pla de Bages, i aleshores es va encendre una agra polèmica al territori. Vallès la va reconduir i la presó la va inaugurar Tura sense cap conflicte.