Arqueologia efímera a Silla

Silla ha passat de l'exaltació arqueològica a l'abandonament més absolut de l'arqueologia, i en molt poc temps.

Quan s'iniciaren les obres de la Casa de la Cultura, a l'antic col·legi de les monges, aparegueren restes d'una casa romana amb unes termes i tot. Allò fou proclamat per l'alcaldia com la consagració de Silla com un dels llocs més importants de la geografia històrica valenciana, demanant a la Generalitat un Museu de la romanització, fins i tot.

Lamentablement, aquella reacció fou producte de l'eufòria del moment, més que d'un raonament responsable, perquè des de l'inici les troballes han patit agressions arquitectòniques diverses, com la destrucció d'un parament romà que molestava a l'arquitecte, per la qual cosa la Conselleria ordenà parar les obres; després, les obres s'han vingut a terra tres vegades, caient sobre les restes de les termes que, finalment, han quedat soterrades sota el ciment.

Pel que respecta a les excavacions de la Torre (saló de plens), sembla que han hagut problemes amb els diners destinats a l'excavació i, per tant, la Conselleria no aprova la situació en què estan. Sobre la restauració de la Venta de Sant Roc i sobre les excavacions del Mas de Baix, els arqueòlegs guarden silenci; l'únic que parla és l'alcalde, que ha aventurat que la Via Augusta hi passava. Per la part del arquitectes municipals sembla que, com molta gent del ram, tenen fòbia a l'arqueologia. Per tot plegat, doncs, sembla que, per ara, la febrada arqueològica de l'ajuntament i concretament del seu alcalde, ha estat un somni.

Quan semblava que Silla havia salvat la seua història, encara s'ha de continuar fent esforços, perquè no està clar que els arquitectes i alguns polítics participen d'aquest procés investigador de manera clara i sincera. Si durant el darrer govern franquista s'intentà enderrocar la Torre per a ampliar l'ajuntament, i la Torre se salvà de miracle, gràcies a una denúncia ciutadana, ara sembla que vivim un altre moment tan delicat.