Albert Rivera

És el torn del candidat de Ciutadans, Albert Rivera. Em cita a la seu del Ciutadans, situada en una de les zones més acabalades de Barcelona, al passeig de Gràcia, a tocar del Bulevard Rosa. Va vestit. El seu equip de campanya també.

“Per què aquesta mania a treure's la roba als anuncis de campanya?” “No és una mania, és màrqueting polític. El missatge del vídeo és molt clar: rebel·la't davant de l'establishment i el nacionalisme català”. Ja hi som. Ha trigat poc a sortir el tema. “Escolti, i del nacionalisme espanyol en parlaran algun dia?”. Diu el candidat de Ciutadans: “Quan el nacionalisme espanyol no em deixi educar el meu fill en català em rebel·laré”. “Escolti, sap que a Espanya no només hi ha una lluita contra el català sinó que s'arriba a insultar a aquells que parlen en català?”. La resposta de Rivera: “Home, de ximples n'hi ha a tot arreu! Això no és nacionalisme espanyol, això és ser ximple”. Ximpleria, no nacionalisme. Queda aclarit.

Fem camí per aquesta zona noble de Barcelona i la primera (i única) dona que l'atura és una periodista cubana exiliada, que no s'arronsa davant de càmeres i fotògrafs i aborda Rivera amb una pregunta interessant: “Què pensa dels militars espanyols d'extrema dreta que són a l'illa de Cuba?”. Rivera, descol·locadíssim, esquiva el tràngol donant-li el seu correu i citant-la per un altre dia. La cubana, aprofitant la trobada amb un polític, segueix: “Però vostè sap què estan fent els militars d'extrema dreta?”. El candidat s'escapa passeig de Gràcia amunt.

“El reconeix, la gent, pel carrer?”. “En el darrer any i mig hem sortit més als mitjans i això ha permès que la gent et conegui i sàpiga de la teva pròpia veu el que proposes”. Segurament la divisió de Ciutadans, amb un grup de tres diputats mal avinguts els ha afavorit, almenys en termes mediàtics. “Les crisis negatives no ajuden”, m'etziba Rivera, “el que ha servit és la tasca parlamentària”, afegeix, i precisa que ja el coneix “un 60% o 65% dels ciutadans, un percentatge semblant al d' Iniciativa i la Camacho” (sic). Un dels factors que segurament ha contribuït a la nova visibilitat del diputat: Polònia. Rivera hi està d'acord, i, orgullós, explica que després d'un any i mig sense sortir-hi, el seu personatge torna a tenir moments de glòria. “Està ben trobat”. Que parlin de mi, encara que sigui malament, va dir Julio Iglesias. Doncs això.