El PSC es resigna

En la cursa cap a les eleccions del 28-N, José Montilla ha perdut a la seva mà dreta, Isaías Taboas, en els darrers metres. Taboas deixarà de ser secretari general de la Presidència per incorporar-se –avui serà nomenat pel Consell de Ministres– com a nou secretari d'estat de Transports, a les ordres del ministre de Foment, José Blanco. El moviment, significatiu, es produeix una setmana abans de l'inici de la campanya electoral i a tres dels comicis i, en espera que avui transcendeixi el baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió, amb totes les enquestes coincidint en una clatellada dels socialistes el 28-N. Abans que Taboas, ja va plegar del govern la secretària per la UE, Anna Terrón, que es va incorporar com a secretària d'estat d'Immigració.

L'ànim no és de victòria, com reconeixen en privat i com s'adverteix en els darrers moviments del partit. El PSC s'ha agafat a l'alè d'optimisme provinent de Madrid després de la remodelació del govern espanyol feta per Rodríguez Zapatero –malgrat que han perdut un ministre– i alguns dirigents admetien amb alleujament que pot servir per capgirar el sentiment de resignació en el qual detecten que s'ha instal·lat l'electorat, que els sondejos apunten com un dels més desmobilitzats enfront dels de CiU. Amb aquest esperit venien des del PSC el fitxatge de Taboas pel Ministeri de Foment.

Més enllà de les propostes, l'ambient es detecta en la campanya dels socialistes, al contraatac i, per ara, molt centrada en el cos a cos amb la federació i el seu candidat, Artur Mas. S'han decantat per lemes que experts consultats per aquest diari situen com a propis d'un partit d'oposició. Amb l'exemple de Artur Mas de lo mismo –un joc de paraules amb el cognom del presidenciable de CiU que només funciona en castellà– o un gag inspirat en La vida de Bryan dels Monty Python que fa Mas protagonista. També és palpable en els últims cartells presentats. Ni independentista ni de dretes, definidor de José Montilla, però també al contraatac, tant de CiU com d'Esquerra, soci incòmode del qual intenten desmarcar-se tot i compartir govern.