Artur Mas valora els anys a l'oposició per liderar el país

“He après que no serveix de res lamentar-te sinó il·lusionar-te per tot allò que pots aconseguir”. En l'espot de la campanya electoral que comença divendres, CiU s'ha decidit a valorar la feina feta durant els set anys a l'oposició com una travessia del desert necessària que ha bregat l'únic líder que pot garantir “una Catalunya millor”. Aquest és, precisament, el lema que acompanyarà CiU en l'esprint final cap a les urnes. Ho farà, però, al costat del vell “Comença el canvi” que la federació no vol aparcar, disposada a explotar el discurs de l'alternança al Palau de la Generalitat.

Sabent-se el més provable vencedor segons les enquestes, Mas es presenta a l'esprint final com un candidat preparat que, lluny d'exhibir prepotència i triomfalisme, promet “humilitat”. “Sé què vol dir guanyar i alhora aprendre”, confessa en l'espot. CiU hi exhibeix una imatge presidencialista del seu líder, que és aclamat com a tal entre aplaudiments, senyeres i alguna estelada fugaç. En la presentació de la campanya, Mas ja enfilava ahir un discurs més propi d'un cap de govern que d'un candidat. Després del 28-N, va garantir que estarà “al servei de tot el poble de Catalunya, dels set milions d'habitants”.

CiU manté l'aposta per un missatge positiu per contrarestar la crítica i els moviments a la defensiva que ha fet el PSC durant la precampanya. La convicció última dels estrategs de Mas, amb David Madí al capdavant, és que el malestar ciutadà que ha generat la crisi i la sentència contra l'Estatut requereixen un discurs engrescador que els catalans puguin fer seu: la crisi com a oportunitat. Més enllà de les promeses concretes i de la defensa del concert econòmic com a gran pilar, CiU ven “il·lusió” de futur. Un intangible de què Barack Obama va treure suc en la campanya electoral que el va catapultar a la presidència dels Estats Units. Per això, al costat de la reducció de l'atur, la millora de l'economia i del sistema educatiu, Mas va fer èmfasi en què treballarà per intentar recuperar la “confiança” i el “prestigi” de Catalunya si és president després de les eleccions.

Tot plegat, de bracet de la defensa aferrissada de la “identitat, la personalitat col·lectiva i el dret a decidir com a nació”.