Joventut en renovació

Sóc a la nova seu que ICV té al passatge del Rellotge, prop de la plaça Reial, la plaça de George Orwell (la de la foto) i de Los Caracoles. Em diuen que veuré arribar el candidat Joan Herrera amb bicicleta però ho fa a peu, amb una maleta. “Vaig a Madrid”. Última setmana d'anar a Madrid. Herrera deixa el Congrés per optar al Parlament de Catalunya. Diuen que el Congrés de Madrid és un parlament de debò i que el nostre és com de broma. No li anirà petit? “El nostre Parlament és un Parlament de debò, sempre depenent del que s'hi discuteixi, com en qualsevol cambra”. Hi ha estat bé, a Madrid, aquests anys? “Madrid és una ciutat molt divertida i acollidora que a la vegada pot ser molt dura. Els serveis públics són escassos. En tot el centre no hi ha ni un gimnàs, no hi ha escoles públiques. Tot es fa pensant en el cotxe i els col·lapses són constants. El que ara s'anomena tea party, el pensament ultraconservador organitzat, hi és més present que en cap altre lloc d'Espanya... Però jo m'ho he passat bé i hi he après molt”. On ha viscut,a Madrid? “Ara en un hotel; abans, al principi, a la casa d'una cooperant de Costa Rica que me la deixava quan no hi era”.

Ara Joan Herrera podrà anar a peu o amb bicicleta a la feina. Tenim el Parlament en un parc. No és cansat anar amb bicicleta? “No, si hi saps anar i no hi ha gaires pujades”. No arriba suat als llocs? “A l'estiu, si fa molta calor, no l'agafo. Si fa una calor normal, vaig a poc a poc”. Quantes bicicletes té? “Dues. Una per anar per ciutat que em va regalar la mare el dia que me'n vaig anar de casa, i una altra per fer muntanya”. A quines muntanyes puja? “M'agraden especialment les de Tarragona: els Ports de Tortosa i Beseit, la serra de Llaveria, i, més enllà, el Matarranya. Elevacions desconegudes per molta gent perquè els catalans tirem més cap al Pirineu”.

Està casat? “Visc en parella amb la Sònia des de fa onze anys, que pel cas és el mateix, i tenim un fill, en Lluc, de dos anys. Ara l'acabo de deixar a l'escola i espero que després de les eleccions m'hi podré dedicar més”. Quina importància dóna a la família? “És un factor d'estabilitat. T'aporta part de la identitat a través de l'educació dels pares. És determinant en bo, en positiu”. La seva formació política, li ve dels pares? “El pare era del PSUC i la mare de Convergència Socialista. Quan discutien, era per política. Però la formació cívica em ve també de l'escola, del barri, de les lectures, de les idees que vaig incorporant. La família és decisiva, però hi ha marge”. Té algun sentiment religiós? “Cap”. Pensa en la mort? “És clar, que hi penso. En la meva i en la dels altres, les persones que estimo. Em produeix un sentiment d'angoixa. No tant pel patiment que la pugui acompanyar sinó per l'entrada en el buit”.

Va al cine, al teatre? “El cine m'agrada molt, però últimament hi vaig poc. A veure si ara, quan el nen faci dos anys i mig i ja el puguem començar a deixar, hi anem més”. Què llegeix? “Novel·la i assaig, pensament. Sap què passa?, que els polítics correm el perill d'acabar llegint només informes. És important llegir llibres que et regenerin el pensament, que et posin al dia”. Mira la televisió? “Sí, però poc: el futbol, que m'agrada molt, alguna pel·lícula, algun documental, alguna sèrie... Em vaig enganxar a El ala oeste de la casa Blanca.”

Cuina? “M'agrada menjar i cuinar. Cuinar em relaxa, em permet rumiar. Si ho fas pels altres és a més a més molt agraït perquè t'ho celebren.” Quin plat li celebren més? “Els arrossos. No em surten tan bé com a la meva mare, que és valenciana, i molt menys que a la meva tia, però em defenso molt bé”. Hi posa ceba? “A la paella no, és clar; però hi ha altres arrossos que en volen”. I en Joan Herrera m'explica com fa la paella, i m'assegura que les galeres hi donen un gust extraordinari.

Al local d'ICV, nou i net, senyoregen dos colors, el blanc i el verd, amb uns tocs de vermell de tant en tant. No cal dominar la semiòtica per concloure que el verd és l'ecologisme i el vermell un record del PSUC dels orígens. Joan Herrera m'informa que la casa havia estat en origen la seu de la Banca Arnús, i li comento que sempre es podrà dir que ICV ha conquerit una entitat bancària. “Bé, bé, quan vam venir nosaltres era una garatge i mentre no haguem pagat la hipoteca es podrà seguir dient que és propietat d'un banc”.

Vostè té trenta-nou anys. La joventut és una valor, en política? “Si es refereix a què la joventut renova les idees li contestaré que no necessàriament. Hi ha joves molt antics i gent gran molt moderna i que està al dia. Jo procuro ser un jove que renova constantment les idees.”

Li preocupa l'alopècia? “Oi que no hi puc lluitar? Doncs accepto anar quedant calb, tot i que no em fa gaire il·lusió. El meu avi i el meu oncle per part de mare n'eren, i en aquests aspectes l'herència materna té molta força”. Diuen que a les dones els agraden els calbs, que els troben seductors. “Si? Mira que bé. Ja li ho explicaré d'aquí uns anys”. Viatja? On li agrada anar? “M'agrada el Brasil”. Veu? Aquest país no me l'havia dit mai ningú. “Hi he anat quatre o cinc vegades. Primer a Porto Alegre, al Fòrum Social, i després per plaer. És tan gran i tan variat que per cops que hi vagis sempre fas un viatge diferent. També m'agraden els Estats Units, tant la part urbana com la paisatgística, i Itàlia. D'Itàlia m'agrada tot. Tot”.

La salut, bé? “No m'analitzo gaire, en això sóc un desastre, però em sembla que estic bé. Em sento ple d'energia, corporalment i anímicament”. Què li preocupa del món? “Em posa de molt mal humor la manera neoliberal com estem resolent la crisi econòmica i em preocupa principalment el canvi climàtic. Tenim un repte que pot dur el món dels nostres fills i néts a la catàstrofe i no el sabem encarar”.