A Madrid no hi ha eleccions
‘Carajillo Party' sense sucre al Ritz
Els estendards d'Intereconomia neguen ser l'òrgan d'un Tea Party espanyol i deixen la revolta a la societat
Dávila retreu al PP “tenir més complexos que el vi de bric”
“Sí, som de dretes, i què?!”, etziba
Les cambreres de l'Hotel Ritz s'acosten a les nou del matí a les taules del saló reial amb una safata oferint cafè o aigua amb sobres de te. Sense voler-ho, la safata anticipa el dilema a l'esmorzar convocat per Intereconomía, en què el president del grup i exdiputat vidalquadrista del PP català Julio Ariza presenta el ponent: el director del diari La Gaceta, Carlos Dávila. Tot i que la litúrgia girava al voltant de l'erupció de La Gaceta, la coincidència amb l'arrencada de la campanya catalana i el mar de fons als mentiders madrilenys que veuen en aquest grup l'embrió d'un Tea Party a l'espanyola van actuar de vàlvula d'escapament.
En la seva exposició inicial al Fòrum Nova Economia, el veterà Carlos Dávila va deixar clar que el que no adopta és l'ambigüitat del Tea Party, que va copiar el nom del motí de Boston del 1773 i se situa a la dreta del Partit Republicà fent una crida a “recuperar Amèrica” sense gosar dir qui l'ha segrestat ni quan. “El dia que vaig assumir la direcció del diari em sentia com Franco quan deia: Queda inaugurat aquest pantà!”, es va sincerar. “Ja no n'hi ha prou a proclamar que som de dretes, ens falta dir: sí, som de dretes, i què!?”, recalcava simulant l'enuig de replicar a un atac inexistent. Identificat amb el dictador, però, la militància dretana ja no va impressionar ningú.
Ja en el col·loqui, des del públic arribaria la pregunta de si se sent la veu d'un Tea Party. “La gent no sap el que és el Tea Party, no és un partit, és una reunió i l'ha d'organitzar la societat i no un diari, però no m'espanta perquè crec que el PP no fa d'opositor al fanàtic Zapatero”, va reblar. “Que se n'assabentin l'estúpid de Sabino Arana i els nacionalistes Puyol [sic] i Mas: Espanya és la nació més antiga d'Europa!”, va rubricar Dávila unint el difunt fundador del PNB i una CiU amb el vent demoscòpic a favor.
Al seu costat, l'exdiputat del PP de Catalunya i opusdeista Julio Ariza agraïa el desgreuge del dard a CiU tot i ser 14 anys després i al Ritz de Madrid. Després de revolucionar el Parlament obrint la veda d'intervenir-hi en castellà de la mà d'un PP que amb Vidal-Quadras va obtenir 17 escons i 421.000 vots, el navarrès Ariza seria defenestrat el 1996 junt amb Vidal-Quadras per Aznar i a petició de Pujol en una clàusula no escrita del pacte PP-CiU en un altre hotel –Majestic– i una altra ciutat –Barcelona–. Ariza va comprar llavors Interconomía als Serrano Súñer.
Ariza i Dávila, però, supuraven nostàlgia davant la dreta actual en mans de Rajoy a l'Estat i de Sánchez-Camacho a Catalunya perquè “no complau el seu votant” i “té més complexos que el vi de bric”. Al públic l'escoltaven l'aguirrista Elvira Rodríguez i diputats del PP com Arias Cañete i Gabriel Elorriaga. Segons Dávila, la situació li recorda un amic seu casat i prolífic en amants que un dia es va sincerar amb l'esposa. “Doncs sí, Margarita, és el que hi ha”, diu que li va dir. Els presents van poder deduir per ells mateixos que en la faula la resignada Margarita era el PP i l'amant era l'embrió d'un Carajillo party d'amargor hispànica.
Enllaços relacionats
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 12-11-2010, Pàgina 22
- El Punt. Barcelona 12-11-2010, Pàgina 22
- El Punt. Camp de Tarragona 12-11-2010, Pàgina 22
- El Punt. Comarques Gironines 12-11-2010, Pàgina 22
- El Punt. Penedès 12-11-2010, Pàgina 22
- El Punt. Maresme 12-11-2010, Pàgina 22
- El Punt. Vallès Occidental 12-11-2010, Pàgina 22
- Avui 12-11-2010, Pàgina 14