Política

Balanç de legislatura

Sanitat

La nau insígnia, a port

Les obres de construcció del nou hospital de referència de la regió sanitària de Girona havien d'iniciar-se a finals del 2007, però a hores d'ara encara s'han de començar

Salut ha invertit en els darrers quatre anys més de 95 milions d'euros en la posada en funcionament de 41 equipaments

La dotació de personal no ha crescut en la mateixa proporció que equipaments i serveis

Ningú no podrà retreure a l'actual con­se­llera de Salut, Marina Geli, que, en aquests dar­rers qua­tre anys, no hagi reforçat la xarxa de ser­veis sani­ta­ris de la regió sanitària de Girona amb la cons­trucció de con­sul­to­ris, cen­tres d'atenció primària i inver­tint en els hos­pi­tals comar­cals i en cen­tres soci­o­sa­ni­ta­ris i de salut men­tal. Des del 2007 fins al 2010, a la demar­cació han entrat en fun­ci­o­na­ment 41 equi­pa­ments per un import total de 95.338.606 euros. També se li ha de reconèixer el mèrit d'haver impul­sat el dis­seny de pro­jec­tes ambi­ci­o­sos com ho és l'hos­pi­tal trans­fron­te­rer de Puig­cerdà i, sobre­tot, i no exempta de polèmica, la subs­ti­tució de l'hos­pi­tal de referència de la demar­cació, el Josep Tru­eta, per un de nou de trinca. Aquest era el vai­xell insígnia del man­dat de Geli a les comar­ques giro­ni­nes, un pro­jecte que, ja d'entrada, va haver de superar les reticències de dife­rents sec­tors de la soci­e­tat giro­nina con­tra­ris que el nou Tru­eta hagués de repre­sen­tar l'ender­ro­ca­ment de l'hos­pi­tal actual, amb més de 50 anys d'història. Amb tot, i després d'acon­se­guir silen­ciar, en part, el mar de fons, la nau si bé ja té un full de ruta per nave­gar –el pro­jecte bàsic de cons­trucció està enlles­tit–, encara no ha sor­tit de port. D'acord amb el calen­dari ini­cial, les obres havien de començar a finals del 2007 i estar aca­ba­des el 2011. Les últi­mes pre­vi­si­ons –dona­des a conèixer un mes i mig abans de les elec­ci­ons– situen els pri­mers ender­ro­ca­ments d'equi­pa­ments a finals del 2011 i l'aca­ba­ment de les noves ins­tal·laci­ons, el 2015-2016. A pesar que la nau es manté en dic sec, el Tru­eta ha rebut en aquest man­dat una injecció econòmica que ha permès adap­tar l'hos­pi­tal de referència de la demar­cació a les neces­si­tats actu­als i posar en marxa ser­veis nous, com per exem­ple la cirur­gia cardíaca.

Amb el pro­jecte de la Facul­tat de Medi­cina, va haver-hi un abans i un després. Geli era contrària a crear una facul­tat a la demar­cació, però la pressió que va exer­cir la soci­e­tat civil, pro­mo­guda i cana­lit­zada a través del Col·legi Ofi­cial de Met­ges de Girona, van fer-la can­viar d'opinió i es va aca­bar con­ver­tint en una rea­li­tat. La Facul­tat de Ciències de la Salut ha començat el seu rodatge, però neces­sita d'unes ins­tal·laci­ons ade­qua­des ja pre­vis­tes a tocar del nou Tru­eta.

La demar­cació de Girona va ser­vir de labo­ra­tori per expe­ri­men­tar la imple­men­tació de la recepta electrònica a tot Cata­lu­nya. I com tot pla pilot va tenir diver­ses falla­des que van afec­tar, prin­ci­pal­ment, far­macèutics i paci­ents fins que no es aga­far un cert rodatge.

Una de les ini­ci­a­ti­ves amb què més difi­cul­tat ha tirat enda­vant per l'opo­sició d'algu­nes de les pobla­ci­ons i del per­so­nal sani­tari impli­cat va ser l'entrada en fun­ci­o­na­ment les uni­tats d'atenció con­ti­nu­ada. El rebuig d'aquesta nova fórmula, pen­sada per opti­mit­zar recur­sos i millo­rar la qua­li­tat del ser­vei, va venir donada pel tan­ca­ment, a les nits, de CAPs perifèrics i per la rees­truc­tu­ració del per­so­nal que hi tre­ba­llava. La ubi­cació que es va triar per posar en marxa aquests dis­po­si­tius –ini­ci­al­ment de caràcter extra­hos­pi­ta­lari– tam­poc no ha aca­bat de satis­fer els pro­fes­si­o­nals. Un cas molt clar és el del Pla de l'Estany, on per raons encara avui poc clares es va triar la clínica Salus Infir­mo­rum en lloc del CAP de Banyo­les per col·locar-hi aquesta uni­tat.

Així, si bé a nivell d'infra­es­truc­tu­res, la xarxa pública de salut de les comar­ques giro­ni­nes ha millo­rat subs­tan­ci­al­ment res­pecte a la situ­ació de què es par­tia, un dels punts febles del man­dat ha estat no dis­po­sar de prou recur­sos humans –met­ges, infer­me­res, zela­dors i per­so­nal admi­nis­tra­tiu– per aten­dre la demanda crei­xent d'atenció assis­ten­cial per part de la població, que alhora, en aquests dar­rers anys, ha expe­ri­men­tat un nota­ble incre­ment. La dotació de per­so­nal no ha cres­cut en la mateixa pro­porció que ho han fet els equi­pa­ments i els ser­veis.

Facultat
Geli es resistia a fer una facultat de medicina, però va acabar claudicant
Urgències
La concentració de les urgències nocturnes va generar malestar


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.