El cor de Llull batega a Madrid

La societat civil madrilenya no està especialment interessada en el combat electoral que s'està lliurant a Catalunya. “Tant és. Són com les eleccions basques, gallegues, extremenyes... Bé, una mica més, perquè sovint els catalans condicionen la política espanyola”, admetia en Pedro mentre feia cua dijous al vespre per assistir a un recital de poesies de Màrius Torres organitzat pel centre cultural Blanquerna, un espai multifuncional que, a més de ser la seu de la Generalitat a Madrid, té llibreria, cursos de català, oficina de turisme i sala d'actes. Blanquera està situada en una de les zones més emblemàtiques de la capital de l'Estat, el carrer Alcalá. I, a poc a poc, ha aconseguit convertir-se en un antídot contra els tòpics catalans que sovint triomfen a Madrid.

“És completament fals que a Catalunya la gent no et vulgui parlar en castellà”, exclamava la Pepa, una fanàtica de Lluís Llach, amb el qual ha aconseguit no només entendre el català, sinó ser capaç de parlar-lo en “petit comitè”. La seva amiga María en dóna fe: “M'agrada Miquel Martí i Pol i altres poetes catalans i, si no els trobo en castellà, ella em tradueix tot el que no entenc”. Elles sí que segueixen la política catalana i veuen amb preocupació la imatge distorsionada que se'n transmet. “És injust!”, conclouen.

L'Antonio, en canvi, pensa que els polítics catalans no volen altra cosa que “repartir-se el poder... Sobren tots! Els d'aquí també, eh!”, exclamava amoïnat per la repercussió del resultat de les eleccions “a la resta d'Espanya”. Joan és valencià, però ja fa 30 anys que viu a Madrid i és professor universitari de literatura catalana. Visita sovint Blanquerna, on troba activitats i llibres que no ofereix cap altre indret de la ciutat. Assegura mig de broma que té més interès per la política catalana que per la valenciana.

En Roberto espera el recital poètic i fulleja els llibres més actuals per fer temps. Diu que és un habitual del centre i confessa que, excepte Josep Pla, els seus autors catalans preferits no escriuen en la llengua de Llull: Juan Marsé, Eduardo Mendoza, Juan Goytisolo... Està convençut que, a diferència de molts madrilenys, no té una visió distorsionada de Catalunya, perquè procura “no consumir premsa nacionalista espanyola, i de dretes!”. I afegeix, taxatiu: “Ho confesso: sóc antinacionalista. També català, és clar. I em preocupa què passarà després de la campanya!”.

El recital de poesia de Màrius Torres és una de les 190 activitats culturals que aquest any haurà fet Blanquerna, segons el seu responsable, Borja Expósito. El centre sol tenir molt moviment. L'encarregada de la llibreria explica que 60 de cada 100 llibres es venen en català i el número 1 és Pla, seguit de Rodoreda. Pel que fa als més actuals, triomfen Quim Monzó i Sergi Pàmies. Els llibres sorgits en precampanya, com ara Descobrint Montilla o La màscara del rei Artur no són dels més venuts, però tenen el seu públic, sobretot catalans residents a Madrid. Els autòctons s'estan de conèixer els secrets de la política catalana.