Pugna jove
Un escó que balla
Entre les JERC i les NNGG
Les joventuts d'Esquerra i del PP es disputen el novè diputat per Barcelona
Puigcercós ironitza sobre l'independentisme “digital” encarnat per Carretero i Laporta, “aquell que es pensa que pitjant un botó” hi haurà estat propi
En el particular estiuet de Sant Martí que viu Esquerra després que el CIS situï el partit davant del PP, els republicans van posar ahir la lupa a la circumscripció de Barcelona, on té lloc un combat crucial entre l'aspirant de les JERC, Gemma Lago, i el president de Noves Generacions (NNGG) del PP, José Antonio Coto. D'acord amb el lema popular, és molt el que els uneix: tots dos figuren en el número 9 de les llistes respectives, un escó que balla, segons el CIS. “No podem permetre que el jovent espanyolista entri al Parlament”, va clamar el portaveu nacional de les JERC, Gerard Coca, en un acte a la sala Luz de Gas de Barcelona. Res a veure amb Joan Laporta, excepte per la referència que el candidat Joan Puigcercós va fer al sobiranisme extraparlamentari. “Ha aparegut l'independentisme digital, aquell que de bona fe es pensa que això de la independència es fa pitjant un botó; això no va així, és la mala notícia que tinc per avui”, va ironitzar.Tot seguit va recordar la llarga trajectòria de gairebé 80 anys d'ERC, el partit de Macià, Companys, Irla i Tarradellas.
Si l'enemic és el PP, l'adversari és Joan Carretero, i és Joan Laporta, que poden agenciar-se una part de l'electorat independentista. Per aquest motiu, el presidenciable va reclamar el vot útil sobiranista amb la frase estrella dels seus discursos, la més repetida a dia d'avui: “No ens podem permetre que després del 28-N el PP sigui l'àrbitre de la situació”. Ahir Puigcercós va ampliar el ventall de comparacions de la lideressa del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho. “És un holograma, no té personalitat pròpia, està teledirigida des de Madrid, el PP català no té opinió...”.
Per ERC, una part del peix ja està venut (el guanyador de les eleccions, o sigui, CiU), i només queda per decidir qui queda en tercera posició. En aquesta batalla els fa la guitza el vot ocult. “Robi o no, el PP en té molt”, va alertar per incentivar que els joves acudeixin a les urnes i evitar que l'abstenció a les files independentistes faci el joc als populars. Esquerra va aconseguir el 2003 recuperar el tercer lloc com a força parlamentària, en detriment del PP, després que l'assolís puntualment el 1992 amb Àngel Colom.
Dos candidats més tard, Puigcercós espera remuntar les enquestes com una truita. Una truita de riu. La comparació és seva. Diu que l'instint de vida d'aquest peix el porta a remuntar els rius, tot i els obstacles, contra corrent, per anar a pondre els ous. “Quan tots fan gregarisme, altres anem a repèl.” I parlant d'ous, al matí el candidat recordava a Terrassa que per fer una truita –en aquest cas, de les altres, de patates o a la francesa– se n'han de trencar. “En aquest país hi ha gent a qui li fa cosa trencar ous, sempre porucs, sempre especulant”. Truita, doncs, seria igual a estat propi i ou, a referèndum.