Un nou PSC en escena

José Luis Rodríguez Zapatero, aquell que el PSC no volia en campanya, va protagonitzar ahir la jornada del PSC a Viladecans. La política catalana és així, encara. I sort en vam tenir, perquè la presència de Zapatero va ser prodigiosa. Va fer aparèixer un nou PSC:

Absències. Al primer míting del líder del PSOE van assistir Celestino Corbacho i Carme Chacón, així com la majoria de dirigents del PSC. Però no es va veure la número dos de la llista, Montserrat Tura. Coincideix la seva absència amb el remor que hi ha en el sector catalanista del PSC des de fa dies. El conseller Antoni Castells ha comunicat als seus col·laboradors la necessitat de refundar el PSC després del 28-N. Ni més ni menys. I l'exconseller Ferran Mascarell també ha decidit demanar tanda per parlar a partir dels comicis d'aquest mes. Per començar, presentarà un llibre.

Antiindependentistes. Per primera vegada, els simpatitzants del PSC aplaudeixen atacs al sobiranisme i a l'independentisme. Fins ara això només es podia veure a Catalunya en mítings del Partit Popular. Però José Montilla fa servir repetidament la imatge que CiU és independentista, com si això fos la palanca per mobilitzar l'electorat socialista.

Enrocament. Totes les formacions polítiques, quan se senten amenaçades, es refugien en les essències; s'enroquen. I, mireu, el pinyol de Zapatero més aplaudit ahir, el que més va fer vibrar els seguidors, no va ser cap atzagaiada a Mariano Rajoy, i encara menys a Artur Mas, sinó... al papa Benet XVI. “Què volen? Que fem les lleis que vol el papa? Que no se'ns imposi una moral”, va etzibar el líder del PSOE. Va haver de recórrer al socialisme de fa 80 anys per tocar el punt sensible.

Cara a cara. José Montilla vol un altre cara a cara amb Artur Mas. Els socialistes consideren que bipolaritzar la campanya els aniria bé. El candidat del PSC va deixar anar la proposta enmig de la seva intervenció, i immediatament l'equip electoral va aixecar la pancarta que veieu a la fotografia.

‘Ni-ni'.A Montilla, li van aplaudir cadascuna de les seves propostes. Però la que menys adhesió va recollir va ser la dels ajuts als joves que ni estudien ni treballen, els ni-ni. Els organitzadors van haver d'induir els aplaudiments, però de cap manera van aconseguir que superessin el llistó. Els ni-ni no agraden, ni als més fidels.

Els referents. Per acabar, els referents, la simbologia. Abans de començar els mítings, els partits posen música per entretenir. És tota una declaració de principis. En un acte del PSC a Viladecans, sabeu què ens van regalar? Alaska, Joan Manuel Serrat, Andrés Calamaro, Conchita i Miguel Ríos. I just abans de començar, All together now. No, no van sortir els Manel.