“Sóc l'única candidata”

En campanya, quan trepitgen un mercat pocs candidats fan compres que realment els són útils. Ahir, la cap de llista d'ICV per Tarragona, Hortènsia Grau, va marxar del de Bonavista amb una bata d'estar per casa. Potser per això i perquè va gaudir del retrobament amb antics alumnes de quan era professora al Vidal i Barraquer, va arribar un pèl tard a la següent parada: el mercat setmanal de Creixell. Allí l'esperava el portaveu municipal del partit, Juan Miguel Teruel, de guàrdia des de feia estona. Poc abans de dos quarts d'una va aparèixer la protagonista. Caçadora de pell sintètica d'un verd elèctric, a joc amb el jersei, tonalitat festuc, però més clar. Pantaló gris, botes negres i bossa d'un vermell intens, en consonància amb el cabell pèl-roig. La imatge projectada: descaradament juvenil, fresca, gens encarcarada, directa, sense enganys.

Un cop fetes les presentacions i després que el cap de campanya, Salvador Matas, immortalitzi el moment per penjar-ho al Facebook, arrenca el seguici. Ho fan pel centre, controlant a banda i banda, per no perdre pistonada. “Hola, sóc la candidata d'Iniciativa per Tarragona i sóc l'única dona”. El factor de gènere l'ajuda a fer que el seu missatge arribi. Uns metres més enllà, superada una parada atapeïda d'unes camises que, segons el meu parer, ja no són moda, les de caixmir, la candidata continua amb la tasca de fer-se a conèixer, el seu principal handicap. Un home, que a primera vista no respon massa al perfil de votant d'ICV, rep un dels fulls volants, se'l mira pel damunt i li deixa anar: “te tengo vista en los carteles”. L'Hortènsia reacciona, l'escaneja i per l'edat de l'interlocutor li recorda que “abans érem el PSUC”, en un intent d'apropament, si més no, temporal. Ja en plena efervescència comunicativa, una dona li recrimina que tots els polítics són iguals i que mai no canviaran. Pel to de veu i per l'expressió, aquest igual té més a veure amb lladres i corruptes que no pas amb els garants de la democràcia. “Nosaltres som poquets, però complim”, subratlla.

Dels insults a les floretes. Després de tornar a reivindicar un paper millor per a les dones, l'Hortènsia escolta com l'afalaguen. “Si em diu guapa, també li dic que sóc una pencaire.” A prop de la paradeta de CiU, el grup de Grau topa amb un jubilat que després d'agafar el full de propostes electorals es queixa amargament perquè, després de 42 anys cotitzant, li han abaixat la pensió. La qüestió és disparar contra els polítics i l'Hortènsia li serveix de diana. Això, sí, concòrdia, petons i rialles. És més de la una i a les dues els nous militants de Cabra del Camp l'esperen per dinar i des de Creixell hi ha un bon tros. L'Hortènsia enfila el sector gastronòmic i a la parada de les olives se'n declara una apassionada, tot rememorant els entrepans que decoren la seva infantesa. És tard. Només queda temps per visitar alguns coneguts que hi ha a la parada del PSC.