“Tenim la ment adormida per culpa de CiU i ERC”

Ha canviat per empitjorar. El 2001 ja estava força malament, quan parlàvem de voler un país amb més autoestima i més poder, i en lloc d'això, com era previsible, s'ha anat empobrint per l'espoli fiscal que patíem. I hi ha hagut un perjudici sistemàtic a la dignitat com a poble, a la llengua, a la cultura, a les empreses. Avui estem en la crisi més gran de la nostra història, i patint-ne les conseqüències, i els polítics no han fet res per capgirar la situació. Cal un canvi autèntic i la via és la independència.

No són eficients. Només busquen mantenir-se. No hi ha voluntat de transformar la realitat i beneficiar els ciutadans. Han deixat de tenir vocació de servei. Els veig grisos, incompetents. I mentiders. Fent propostes que saben que són impossible. Miro els lemes i han malmès les paraules. El PSC, garantia de res, perquè de progrés és un insult, són els que ens han portat aquí. CiU, volent un concert econòmic que sap que és inviable políticament i constitucionalment. ERC, amb el referèndum, quan fa poc hi estava en contra, per perllongar-ho tot. Parlen de trobar solucions, però ningú diu quina és la via. Demano a la gent que no en siguin còmplices, si els tornen a votar serem coresponsables del que vindrà: més empobriment.

És evident. Ens vol mantenir instal·lats en l'autonomisme i en el seu estatus. Si amb això el poble hagués prosperat, si Catalunya no hagués fet aquest ridícul històric que ha representat, per culpa de CiU, la sentència del TC, si la gent no hagués patit la crisi, amb un atur enorme...

Però no ha fet res per canviar l'estructura. Davant un estatut que ens donava més drets, que ja no és la via, però més poder de decisió, CiU el que ha fet atenent als seus interessos ha estat pactar amb el govern espanyol per reduir-nos l'Estatut del 30 de setembre. La cúpula de CiU ha actuat en contra dels interessos de Catalunya. Al meu entendre, això no es pot acceptar.

No. Que ho digui clar. No hem d'anar com vol el president Montilla desenvolupant d'amagat l'Estatut He tingut la responsabilitat de dirigir la institució esportiva més gran del món. Quan la vam agafar, teníem una base social derrotista, que no es creia que podíem guanyar. En set anys, hem canviat la mentalitat de la massa social i avui és guanyadora. Ha entès que el club no s'ha d'amagar del que és, i això mateix passa quant a mentalitat al país. Tenim un país beneït, amb mar, rius, muntanya, camps, indústria i, sobretot, amb la seva gent. No ens hem de considerar ni millors ni pitjors que ningú. Som nosaltres i hem de lluitar pel que és nostre. I estem capacitats per fer-ho Els catalans tenim gent orgullosa, treballadora, honrada, que segur que sap superar les adversitats. Però tenim la mentalitat adormida. I els grans responsables d'això són CiU i ERC. Mereixen un càstig electoral. Cadascú és esclau dels seus resultats, i ells n'han donat de molt dolents.

La declaració unilateral sols depèn de nosaltres. És possible perquè és dins la legalitat internacional. La independència és el passaport a la prosperitat i la dignitat nacional. La farem.

Recomanaria a Puigcercós que es tranquil·litzés. El que interessa són propostes concretes i que et creguin, i a ell ja no el creu ningú. Malauradament, el paper galdós d'ERC governant ens ha decebut als que en algun moment li hem fet confiança.

En tot cas, no l'han aconseguida i no han fet res per fer-ho. Sí en el terreny de les mocions, de les declaracions, però a l'hora de la veritat, res. S'han aprofitat de la idea de la independència per mantenir-se en el poder.

Això ho estenen els convergents, i és fals. La divisió la generen dient-ho. Que parlin amb la gent. Una minoria que domina els mitjans i el poder econòmic i polític estén la por. Si a la gent li dones prosperitat, recursos, tothom veurà que en surt beneficiat. No val a dir que el país es dividirà si prosperem.

Afalaga, que et diguin que has de ser el líder d'un moviment, però veient els recursos que tenien per a la campanya, em vaig preocupar. Després, vaig veure que ja tenien les llistes. Vaig pensar que necessitàvem una gran coalició per fer una candidatura única, amb unes primàries. Reagrupament no va voler entrar-hi.