Albert, 31 anys, ciutadà Blackberry
Si l'educació es mesurés per la puntualitat, molts polítics obtindrien una nota vergonyosa. Albert Rivera –de 31 anys– fa poc que es dedica al món de la política i potser per això manté encara les maneres educades de les persones que es presenten a una cita cinc minuts abans de l'hora fixada. I és així que arriba a la redacció de l'Avui i El Punt quan encara no són les deu del matí al rellotge que, des de la paret, vigila les taules de la seccions de Política, Europa-Món i Economia, ara desertes.
El rellotge ja pot marcar el que vulgui, perquè mai hi ha pressa en una redacció a aquesta hora matinera, però avui –ahir per al lector– és un dia especial i la visita del candidat obliga a canviar rutines als periodistes. Qui no les modifica és el visitant, que va en dansa des de les set del matí. Durant l'estada al diari, Rivera es mostra absolutament despert, relaxat perquè la visita i el tracte són afables, però amb la guàrdia sempre alta. Difícil, molt difícil que algú li col·loqui un cop baix a qui de jove va ser llorejat en oratòria.
Sap que juga en terreny rival, perquè encara s'ha de demostrar que un lector de l'Avui o El Punt pugui tenir com a opció un polític que la nit electoral del 2006, poc després de saber que tenia l'escó a la butxaca, va clamar contra les subvencions a la premsa editada en català. S'ha plantejat, però, la campanya com una gran ocasió per fer pedagogia del seu missatge, per fer arribar l'ideari de Ciutadans urbi et orbi i per tant, i també, aquí i arreu. A més li agrada, en política, definir-se com un dels seus ídols del Barça, l'indomable Stòitxkov. “Vaig millor argumentant a la contra que vestint discurs”, adverteix.
On no va a la contra és a esprémer a fons les possibilitats de comunicar-se de manera clara i directa amb electors a través de les xarxes socials. “Fa un moment he twitejat...”, explica, i amb aquesta lliçó d'extrema modernitat la visita arriba a la fi. I llavors la sorpresa i l'ensurt: regira l'americana buscant el telèfon Blackberry i no el troba, i li canvia la cara. És la seva oficina ambulant, el seu enllaç amb el ciutadà i perdre'l és un contratemps. L'aparell no apareix a la redacció i és així com marxa, preocupat. Però és només un ensurt, el telèfon era al cotxe. I Rivera, anant cap al Prat de Llobregat, torna a twitejar.
