“El vot útil no és el de CiU sinó el del Partit Popular”

Jo no sóc centralista. Per tant, la primera premissa que vaig fer és que no em quedaria a viure a Barcelona. Per mi és molt important poder representar les comarques de Tarragona al Parlament. M'agradaria fer una crida a la classe política que la política no és una professió, és una vocació. Tinc la sort que faig el que m'agrada, però crec que sense voler estem portant les noves generacions a pensar que una de les sortides és que poden dedicar-se a la política. La desafecció política que existeix és per això.

El que veig és que vulguem o no, els ciutadans estan passant una situació de crisi tremenda i que hi ha una confusió total. La Catalunya real és la d'1,4 milions de persones que estan al llindar de la pobresa, les 250.000 famílies que no reben ni un euro, el 40% d'aturats que no reben cap subsidi, la misèria dels ni-ni. Jo aposto per una societat madura, que no es cregui dues coses: ni un Montilla que ara renega del seu passat, que demana un debat en castellà; i una CiU que ha perdut el nord del que és la realitat de Catalunya i vol ser més independentista i sobiranista que ERC. Hem vist que hem anat perdent participació, i el que voldria és que la gent anés a votar, que s'il·lusionés, però que la gent vagi en compte, perquè el vot útil no és el de CiU sinó el del PP. Votar CiU és fer el mateix que el president de la Diputació, Josep Poblet, anar a votar la consulta sobiranista. Nosaltres el que volem és parlar dels problemes reals que tenen els catalans, i no ficar-nos en aventures.

Canvio la pregunta. Què és el que ha fet bé? El tripartit ha estat un president de la Generalitat lligat de peus i mans, el nacionalisme més ranci d'ERC i l'esquerra més esquerranosa del poti-poti d'ICV i Esquerra Unida. No ha sigut lliure de prendre cap decisió perquè ha estat esclau d'això. Han portat Catalunya a una de les crisis més importants, amb una taxa d'atur impressionant, a una situació de bloqueig, i el pitjor de tot, Catalunya ha perdut la credibilitat a Espanya i al món. Volem que Catalunya continuï sent l'enveja sana d'Espanya. Han sigut set anys que hem estat celebrant el Nadal, que no hem parat de cantar fum, fum, fum.

Sí. Cal que a Catalunya se la vegi emprenedora, que miri cap a Espanya. I això no vol dir que s'hagi de renunciar a res. Hem sigut part d'un circ del tripartit.

D'identitat, total i absolut. Nosaltres volem ser tarragonins, volem una àrea d'influència nostra, no creiem en la centralitat de Barcelona. Entenem que és una gran capital, però això no significa que sigui absorbit tot per Barcelona.

Nosaltres ho tenim clar, sobretot després de la sentència del Tribunal Constitucional. Tarragona és província i la ciutat, capital. No estem en contra de tot allò que pugui aportar unes infraestructures de comunicació dins el territori, i som conscients que a les Terres de l'Ebre tenen una situació molt diferent que al Camp de Tarragona.

Hem d'aprofitar les que ja tenim, perquè no ens en podem inventar de noves a causa de la crisi. Volem el desdoblament de la carretera entre Reus i Cambrils i el desdoblament de l'autovia entre Valls i Montblanc. Hem de lluitar per projectes que no poden quedar aturats i ara estem vivint dels residus del govern del PP, perquè tot això ja estava programat.

No pot ser que un noi de Valls que estudia a la URV tardi el temps que tarda per arribar-hi, i que un de Falset per venir a Reus o Tarragona hagi de passar-s'hi un dia. Reforcem aquestes infraestructures que ja tenim. Hem de posar més freqüència sobretot quan la Generalitat té competència en la xarxa de rodalies.

És un projecte maquíssim, que al seu moment, quan es va parlar, era una cosa realitzable. Ara hi ha unes altres prioritats. El Tramcamp em sembla bé i s'haurà de fer en un futur, però pensem el cost que té això, i aprofitem les infraestructures que tenim, que el cost és inferior. No dic que el rebutgem, sinó que parlem de prioritats. Ara hem d'aprofitar allò que podem reactivar.

Sóc partidari d'una àrea metropolitana amb identitat pròpia, però no un apèndix o una segona àrea de Barcelona. Jo sóc de comarques. El que pretén Barcelona és que el Camp es converteixi en una segona àrea metropolitana seva, però nosaltres volem tenir la nostra infraestructura i que Tarragona no deixi de ser capital, o que Reus sigui capital empresarial de comerç. Les comarques necessiten tenir la seva identitat, t'has d'aproximar al territori tant com sigui possible. No es tracta d'inaugurar grans hospitals i tancar CAP, per exemple.

El port de Tarragona cada dia forma més part de l'apèndix del de Barcelona. No tenim creuers i les mercaderies que molesten vénen aquí. A més, ja s'ha dit que hi hauria d'haver gestió conjunta. El que s'ha de fer és promoure més accessos d'infraestructures terrestres per a les mercaderies. Hem de ser capaços d'arribar a grans consensos. Ara és el temps de tornar a replantejar-nos l'eix del mediterrani.

Els aeroports han de ser gestionats per empreses privades. Els operadors privats s'espavilen perquè sigui rendible, i ara s'estan desviant vols i operadors cap a Barcelona, en detriment del territori de Tarragona. Ara, però, també s'ha de replantejar l'estació del TAV.

Allò és un descampat. No pot ser que es tardin 20 minuts a arribar-hi. Hi ha una carretera desastrosa, mal senyalitzada, i no hi han plantat ni un arbre. En un futur hem de replantejar que el TAV arribi a Tarragona capital i a Reus. Després ja parlarem d'intermodals. No podem perdre més oportunitats, perquè la gràcia és que deixi el passatger dins la ciutat. Qui va dissenyar que el TAV fos al Camp de Tarragona? Els culpables van ser aquells que no es van posar d'acord i per temes de rivalitat no van buscar el que era pràctic. I aquestes qüestions de picabaralles fan perdre identitat.

Apostem per l'energia nuclear, no podem dependre del gas. S'ha volgut apostar per les renovables i ja veurem com acabarà la festa. El magatzem és la resposta a una falta de lideratge del govern tripartit a Catalunya i a les Terres de l'Ebre. Allà tenen una central que té els dies comptats: la central tancarà i el poble es morirà. L'alcalde d'Ascó ha vist una oferta que dóna diners i llocs de treball i que amb el paquet hi va un parc tecnològic.

El territori necessita una bona connexió del Baix Aragó amb l'eix mediterrani, potenciar el port de mercaderies de Sant Carles de la Ràpita, i una bona estació de mercaderies a l'Aldea. S'ha de començar a potenciar un turisme ecològic perquè la Costa Daurada està saturada de segones residències. També cal incentivar l'agricultura, amb l'arròs, i desenvolupar un pla hidrològic. A més, potenciar la via verda i crear una bona ruta històrica de la batalla de l'Ebre. I també un aeroport.

El que no podem permetre és una immigració il·legal, perquè la situació de crisi no ens dóna a l'abast amb la sanitat i l'educació. S'hauria de veure de quina manera poden tornar als seus països d'origen. Hi ha un problema d'immigració i no podem mirar cap a un altre costat. No empadronaria els immigrants il·legals. També hi ha el problema de la immigració legal que no s'integra. Crec que s'ha de donar una importància absoluta a les associacions de veïns, són la clau de la integració, perquè és la identitat del barri, del municipi.

Que tothom sàpiga el català perquè forma part del nostre territori i la nostra identitat; el castellà perquè és l'idioma amb què et pots relacionar a Espanya, i l'anglès. Tots han de sortir del col·legi sabent català, castellà i un tercer idioma sense imposicions.

Reduir conselleries, reduir assessors, reduir butlletins informatius, estudis que no van enlloc i començar realment a incentivar la petita i mitjana empresa i autònoms perquè són els únics que poden regenerar llocs de treball. També abaixaria impostos. Cal que Catalunya torni a ser rica i plena.