La política pop

La política pop caracteritza els mitjans de comunicació com a motors de l'espectacularització i la banalització de la política i troba en els polítics actors entusiastes i inconscients.

La política pop depassa el que tradicionalment s'anomenava l'infoentreteniment; no és una forma lleugera de fer o d'explicar la política en els informatius o els programes d'entreteniment. És la rendició a gran escala, inconscient i ingràvida, aliena a les conseqüències i regida pel desig d'agradar a l'elector, al preu que sigui.

La presència dels dirigents polítics en el programa Polònia de TV3 no és, en aquest sentit, una fase més de la campanya. Fins ara, la presència de les caricatures dels polítics en aquest programa ens ha fet veure el personatge quan actua el polític; ara, amb la presència del polític al plató, caricaturitzant-se a si mateix, es ridiculitza el polític, el fa còmplice de la seva pròpia posada en escena i de la sobreactuació que regeix la seva aparició pública.

El que ha passat amb l'aparició dels polítics en el Polònia és, sobretot, que ens ha fet estimar més la caricatura i desitjar que torni a substituir els polítics, que resseguiran inútilment, com l'ase la pastanaga, el seu propi personatge. Els polítics han traspassat potser la darrera frontera, la que separava una certa realitat –la de la política, els partits i l'esfera pública– d'una certa representació de si mateixos. Es fa difícil de dir si l'elector habita en una o altra banda d'aquesta frontera, però el que és segur és que la desafecció habita en aquest territori sense fronteres.

Membre del grup de
recerca UNICA de la UPF