No ve pas de l'hort

Quedo descol·locat quan veig Joan Boada beure Coca-Cola sense que li caiguin els anells. Abans era el símbol de l'imperialisme ianqui. “No diré pas que l'imperialisme tingui coses bones, però no puc fer-hi res, beure Coca-Cola Light m'agrada i continuo estant contra l'imperialisme”.

Vam quedar a l'hora d'esmorzar al MOMA, la cafeteria de sota la seu d'Iniciativa a Girona. “Sempre esmorzo a fora de casa. Faig un entrepà i una Coca-Cola Light. Un publicista em va explicar que la Coca-Cola la Coca-Cola Light és femenina i que han tret la Zero per al públic masculí. A mi no m'han convençut i bec la Light”. M'assegura que sempre surt de casa sense haver pres res, res de res. Ho trobo rar: sempre hauria dit que Boada és home de forquilla i ganivet, si més no pel seu origen dels Hostalets d'en Bas. Ni cafè? “Ni cafè. El cafè, quan en prenc, és per convencionalisme, després del dinar o d'un bon sopar. No sóc cafeter, difícilment en bec un entre els àpats. La demostració que no sóc cafeter és que hi poso sucre”.

Sempre heu cantat les excel·lències del vostre hort. Tant de bòlit com aneu al capdavant de la secretaria general d'Interior, ja teniu temps de menar-lo? “Del tot. Jo tot sol, tret d'algunes vegades que m'ajuda la meva filla gran. Els caps de setmana, quan és el pic, m'hi puc arribar a estar tot el dia. Quedo totalment rebentat, però estic per allò. El contacte és molt agradable: t'ho plantes, t'ho cuides, t'ho menges i, a més, pots convidar gent. Com que ve tot de cop, els meus amics en diuen bé. Compartit és fantàstic”.

Ja hem quedat que no xerraríem de política. “Per això podrem parlar estona!” En efecte, però no em puc estar de preguntar si seguiu els preceptes del bon ecosocialista. Regueu? “L'imprescindible. No tinc gota a gota. Faig servir aigua de l'aixeta.” Feu agricultura orgànica? “Tota la que puc. Sempre fems i ara vull fer servir el compost de l'Emili Santos, l'alcalde de Boadella. És un adob que fa el poble amb un 80-90% de puresa”.

Què hi feu a l'hort? “Abans de dir què hi faig, deixa'm dir una cosa molt important: l'observació de com creixen les plantes que tens a l'hort. Si regues no ho veus. Si ha plogut, tot ha crescut, inclosa l'herba. La pluja és generosa amb les plantes”. Volia saber què hi colliu. “De tot el que es pot fer a la Garrotxa: enciams, escaroles, cebes, patates, set o vuit quilos del Kennebec”. Setanta o vuitanta quilos de trumfa. “No tant, de cinquanta a seixanta. He de mirar que no es grillin i tiro part de l'hivern. Faig porros, que congelo. Tinc diverses varietats de tomates, buides, Montserrat, pera, però també una varietat de penjar que no és vermella, és taronja. Faig bitxos, padrons i pebrots vermells. Els meus padrons no piquen mai. És la terra.” Confiteu? “Tinc pots de bitxo i col”. Qui ho fa? “Confitar, jo. La melmelada, no, La melmelada la fa la Montse. Hi tinc una figuera i fem una melmelada de figues extraordinària”.

El que no dóna el vostre hort ho compreu a mercat; us he vist més d'un cop al Mercat del Lleó. “Sempre que puc hi vaig, de marmitó. M'agraden per tradició; quan viatgem sempre anem a veure els mercats. I jo, que n'he vist, et puc dir que el mercat de Girona és un dels millors que hi ha, tant a dins com a fora. La relació qualitat preu és bona...” Jo matisaria! “Potser és un pèl car, sí, però els que hi van cada dia o setmanalment no busquen el preu. Jo difícilment canvio de parada; hi ha fidelitat”. Boada s'esplaia a explicar-me exhaustivament una per una les parades on compra cada producte al mercat, les seves botigues preferides. “La verdura la comprem a fora, els préssecs a la mateixa parada d'un de Torroella...”

En parla tan apassionadament que arran d'aquesta xerrada algú pot arribar a pensar que Joan Boada sempre ve de l'hort, quan no porta la granota de polític. Imagino que teniu altres aficions d'oci, per quan plou o per quan és fosc. Aneu al cinema? “Ara fa temps que no hi he anat. Fa tant que no et sabria dir l'última pel·lícula que he vist. Estic tan enfeinat que em fa mandra.” Llegiu? “Sí, però no ho faig pas tant com voldria. Ara llegeixo el tercer Premi Crim de Tinta, del Departament d'Interior amb la Llibreria Negra y Criminal i RBA. Això de la lectura de novel·la negra us ve d'ençà que vau aterrar al Departament d'Interior? “No, no. M'ha agradat sempre la novel·la negra. Llegia la col·lecció Cua de Palla, d'Edicions 62, dedicat als clàssics americans. Passa molt bé”. I Montalbán o Simenon? “Els he llegit tots, però ara llegeixo nòrdics”. La moda. “Vaig a la Negra y Criminal i m'aconsellen”.

Les vostres lectures es limiten a la ficció policíaca? “No. També m'agrada molt la novel·la històrica. I ara m'interessen els càtars. Va ser el primer enfrontament al poder, no pas per obtenir-lo, sinó per denunciar-lo. Van ser esclafats per la monarquia i el papat. He fet dos cops la ruta dels càtars. Sóc un fan del romànic i de l'època medieval. La pinten fosca i no ho és. És una època de grans canvis. Les simples esglesioles que es construeixen, les catedrals, les meravelles gòtiques i romàniques”. Quan pot Boada fa aflorar la seva part més radical d'historiador marxista. “Em vaig especialitzar en història medieval i aquesta època em fascina; és quan s'estructuren els estats i les nacions actuals”. Heu pensat escriure? “No. Tinc un bloc i prou i m'agradaria mantenir-lo sempre. Ara, no m'agrada haver de relatar el que em passa en l'àmbit personal públicament minut a minut. Hi parlo de política”. Facebook o Twitter? “No utilitzo aquestes xarxes socials; no és que hi estigui en contra, és que no he sabut trobar quin servei em fan”.

Del futbol ja n'esteu retirat del tot? “Ja no hi jugo; a vegades algun partit contra els Mossos i sempre perdem. M'agrada veure futbol, sobretot de mainada. És el que més m'agrada.” I això? “He entrenat nens de futbol sala a Sant Esteve d'en Bas. Són esponges i receptius. Escolten i s'hi fan. Veus com evolucionen i veus les maneres, què faran. Els pots ajudar perquè siguin persones que disfrutin amb el que facin, a l'escola i al futbol. La puresa no existeix, són competitius”.