Parlem?

Jon Favreau és l'escriptor de discursos de Barack Obama. De fet, el bon domini del llenguatge de Favreau combinat amb la gran capacitat d'interpretació d'Obama van ser factors clau per crear l'obamania que va fer el demòcrata president. El relat. Aquesta és la paraula. I la xarxa d'internet va ser peça determinant en la seva manufactura. En l'elaboració d'una història potent i atractiva per a una àmplia capa de població.

Obama és referent per als nostres polítics. Sovint de forma massa acrítica, sense tenir presents les diferències entre el seu context i el nostre. Ho hem vist amb els mítings exprés de José Montilla o amb el vídeo viral de CiU que en calcava un d'anterior dels demòcrates. Però on l'han seguit tots sense excepció és en l'ús de les xarxes socials a internet.

Aquesta és la gran novetat de la campanya en el món virtual, amb Twitter i Facebook molt especialment com a grans àgores digitals. I els partits s'hi han abraonat. Tots. Petits i grans. Amb major o menor encert, han vist clar que via internet i les xarxes socials poden establir un diàleg sense gaires barreres amb públics cada vegada més targetitzables, entesos sobretot com a consumidors.

Vídeos polèmics i picants concebuts en essència per córrer com la pólvora per la xarxa, i d'aquí als mitjans tradicionals, han trobat en la fase 2.0 d'internet el seu millor aliat. Però 2.0 vol dir compartir i també dialogar. Això últim la majoria de partits encara no ho conjuga prou, tampoc a la xarxa. És l'assignatura pendent. Que algú els ho demani amb força: parlem?