Justícia: ni divina ni còsmica ni electoral

Pels estatutaris de primera hora, aquells que el 2006 es van bolcar en la campanya del “sí” al text, el Tribunal Constitucional els va voler deixar molt clar que la justícia ni és divina ni és còsmica –com prefereixen qualificar-la els no creients– i, molt menys entén de processos electorals. No hi va haver sort pels que des de Catalunya creuaven els dits confiant que la intervenció de la divina providència o del que fa temps que viu en un núvol aturés les ànsies devoradores dels deu membres del TC que van sobreviure a malalties i recusacions. Això sí, després del gran buffet estatutari, el govern espanyol es va comprometre a fer-se càrrec de recollir les engrunes i recompondre el que no hagués quedat triturat.

És el cas de la descentralització de la Justícia a través de la creació dels consells territorials, una mena d'òrgan de govern dels jutges però amb atribucions limitades. Al setembre, i un cop el president Montilla va posar data a les eleccions, fins a sis ministres, encapçalats per l'exvicepresidenta De la Vega, van reunir-se per buscar solucions d'emergència per ajudar el PSC.

Després d'una hora escassa de reunió, el vicepresident tercer, Manuel Chaves, va sortir a anunciar que abans del 28-N hi hauria una reunió de la comissió bilateral Estat-Generalitat on podrien tancar traspassos de competències llargament discutits com les beques –encara no s'ha reunit– i que s'estava treballar per donar a conèixer l'esbós de la nova llei orgànica del poder judicial que, en tot cas, seria la tercera que dissenya Zapatero.

Potser aquest cop la tercera sí que serà la definitiva, però s'haurà d'esperar més enllà del 28-N. No sé sap quin impacte podia tenir entre l'electorat saber que els jutges es podran organitzar una mica més des de Catalunya, però gairebé segur que seria escàs, com l'interès que demostra tenir l'executiu de Zapatero per aprovar la reforma. Això sí, ahir es presentava com una de les seves lleis prioritàries d'aquí a final de legislatura. Segons el nou calendari, el Consell de Ministres l'aprovarà a l'abril, en precampanya de les municipals del 2011, però no hi ha cap garantia que la seva tramitació al Congrés sigui prou flexible i àgil –dues característiques allunyades de la justícia– perquè entri en vigor abans de desembre, que és quan el Congrés deixarà dins un calaix les lleis no aprovades. Una altra de les normes “urgents” serà la de la utilització del català als òrgans de l'Estat. Aquesta no sortirà dels armaris ministerials fins al juny. Les seves possibilitats de sobreviure són encara més escasses.

Però per demostrar que a La Moncloa sí es recorda del 28-N, dimecres passat es va aprovar que els trens més lents de Catalunya, els regionals, entraran per la via ràpida a la Generalitat. I això el dia que el govern espanyol anunciava que la reforma judicial es coneixeria al novembre i deixava caure que la negociació ferroviària podia durar dos anys. Està clar que, si l'executiu espanyol vol, algunes competències arriben de Madrid en TGV i altres en tren de vapor.