Puigcercós apel·la a l'èpica per pujar l'autoestima d'ERC

Èpica versus apatia. El candidat d'Esquerra, Joan Puigcercós, va recórrer ahir als fets del Palau de la Música (els de 1960) per fer pujar l'autoestima al partit, en un moment en què les enquestes prediuen una davallada del nombre d'escons. En l'acte central de campanya, al simbòlic temple de la cultura catalana, amb una escenografia cuidada amb tot detall per insuflar emotivitat a la parròquia, el presidenciable va argumentar la tria del marc prenent com a referent la protesta per la prohibició d'interpretar el Cant de la Senyera en presència de ministres de Franco. L'èpica d'aquells fets va servir al candidat per parangonar-los amb el moment actual que viu Esquerra, “nedant a contracorrent” en el camí cap a la independència.

L'escenari escollit i el títol de l'acte, Gent honesta al Palau, parlaven per si mateixos, però Puigcercós no va fer cap referència a CiU, ni al cas Millet, ni a Ferrovial, ni als interessos ocults que veu rere l'esmena convergent al pressupost estatal per compensar les concessionàries de peatges de Madrid. El que no va dir Joan Puigcercós es va convertir ahir en la notícia. Va preferir obviar qüestions espinoses que l'“allunyen” de la federació, tal com va reconèixer el dia abans. “Amb tot el que ha passat, no volem parlar de coses tristes; ja n'hem parlat massa”, va reconèixer. Parafrasejant Woody Allen, va afirmar: “M'interessa parlar més del futur, que és on passaré més temps”. ERC perseverava així en el camí emprès cap a l'encara incipient acostament a CiU, després d'admetre, divendres, “esforços” per bastir-hi ponts.

Si bé Puigcercós no es va referir a l'espoli del Palau, els seus predecessors sí que ho van fer (i no només la cançó Lladres d'Al Tall, que va sonar a l'inici de l'acte). El secretari general del partit, Joan Ridao, va assegurar que al Palau “alguns hi van guanyar l'èpica i d'altres estan a punt de perdre-hi l'ètica”. I el número 5 per Barcelona, Oriol Amorós, va recordar que ERC sempre havia dit que no al projecte de l'hotel del costat. “Estigueu orgullosos d'estar amb la gent honesta, que se n'anirà per la porta i no s'endurà res”, va arengar. No va ser l'únic que va apel·lar a l'orgull de pertànyer a ERC. El president del Parlament, Ernest Benach, va recórrer a l'emotivitat per mobilitzar els votants, que no es quedin a casa i evitin que el PP sigui decisiu: “Hauríem de tenir més orgull propi, estimar-nos una mica més”.

No van ploure fulls volants antifranquistes com el 1960, sinó serpentines. També es va interpretar el Cant de la Senyera, i fins i tot es van carregar tres pilars de quatre per celebrar la proclamació dels castells com a patrimoni immaterial de la humanitat. A la pinya, el candidat s'arremangava per donar exemple del que necessita el partit el 28-N.